1 février 2012

Le journal de guerre en occitan d'un officier de 14-18 : Louis Bonfils, de Montpellier et le "racisme" anti-méridional sur le front.

Lettres de guerre de Louis Bonfils à Pierre Azéma. 1914
Voici un "pavé"
Les lettres de guerres envoyées par Louis BONFILS (1891-1918) à son compère Pierre AZEMA. 
Tous deux sont félibres, montpelliérains, écrivains...  
Jout un balcoun. Piède de théâtre de Louis Bonfils, Pierre Azéma et P. triaire. Manuscrit
Fragment des lettres recopiées par Azéma
Ils utilisent un occitan qui sera compris, même par les non-occitanophones. 
Carte postale de Pierre Azéma à Louis Bonfils

La même, recto
On y lit la vie quotidienne des poilus, des récits de combats sanglants, et aussi et surtout, en filigrane, l'hostilité de la France du Nord vis à vis de la France du Sud, une sorte de racisme anti-méridional.  
Article de Louis Bonfils dans Lou GAL;
Un appareil de notes situe le récit.
Une postface, en français, essaie d'en tirer quelques conclusions. 
Bois gravé de Marcel Bernard pour LOU BEU RETOUR, de Louis Azéma, récit du difficile retour des Poilus en 1919
Pas besoin d'illustration pour ce texte.
LETTRES DE LOUIS BONFILS 1914-1916
-->
14 d'agoust[1]
... Nostra partença es fissada, pareis, à deman au vèspre. Se parla d'un arrèst à Marselha ou à Lioun, d'una partença dirèta pèr Lunevila, Langres ou en quicon mai. Fai que de tout acò, t'affourtisse pas res; t'hou dirai quand ié serai ou quand n'en revendrai... se n'en revène.
Oh! t'esfrayes pas; car se, maugrat ma galoia imou, moun enveja baucha d'anà travessà las pinèdas de las Vosjas, me fau una perfèta idèia das risquas qu'anan courri, me fau pas de michant sang pèr tant pauc. Mès... i a talament de mau-adrechs en Alemagna qu'una bala perduda poudriè ben m'empougnà.
Acò's lou triste coustat de l'afaire, mès d'un autre coustat n'en vese lou poulit, e chaca jour trobe una coulou nouvella au tableù que vole pintrà pèr lou metre dins la galariè de ma memòria. Couma, presemple, de mountà in assaut emé ma secioun en cantant Lou maset e travessà las carrièiras de quauca vila germana en bramant : Enfants de Mount-Peliè ou Aquelas mountagna[2]. Me vese encara poutounejant la cara mignota de quauca poulida Alsaciana, sorre de nostas Arlatencas[3].
Dounc en un mot, partisse em'un bon espèr d'un milhou retour.

Sant Roc 1914 [16 d'agoust]
Partissèn à 17 ouras, direcioun Dôle, em'arrèst en Avignoun deman dilus et à Dijoun dimècres. Pioi...
Soui lou soul sarjant qu'age dins soun sac las 8 cartas d'estat-major pèr la guerre. Acò me vai pas qu'a mistat; aquela marca de fisança s'endevèn pas prou ben emé moun caratèra.

Lou 18 d'agoust, 18 ouras
Après 40 ouras de cami de ferre e 5 ouras de marcha, me vejaici dins un païs perdut de la frountièira... Sèn ara à quauques kiloumèstres de l'Alsaça e à 25 km d'ounte se mitralhoun. Deman ou après-deman à noste tour seren sus lou prat-batalhè.
Veses que poudièi pas dire tant courta e tant crusa aquela trista veritat as miéunes. Aurièn agut encara mas de làguis que de courage, e es lou countrari que cau ioi.

Trobach-lou-Naut[4], 22 d'agoust
Lou 19 d'agoust, lendeman de nostra arribada, partiguèren à 2 ouras dau mati pèr anà renfourçà la bregada que se batiè un pauc davans Mulhouse. A 9 ouras èren renduts a Tagolsheim, après avudre travessat las planas fertilas de l'Alsaça e saludat lou paures morts toumbats aqui quauque jours davans ou lous que iè dourmissoun desempioi 44 ans.
Lou païs es manific, à perta de vista de planas de tuferas, blad, luzerna, bleda-ravas, etc... Ailas! i a pas un floc de terra que noun siègue estat trepilhat pèr de soudards en batalha, un valat qu'age pas carrejat de sang, un recantou que siègue pas un cementèri! Es à creire que se las recoltas soun bonas, hou duvoun au sang voujat, qu'a trempat e retrempat aquel sòu[5].
Lou canoun roundinava desempioi quaucas ouras quand arribèren. Lous Prussians èroun à 4km d'aqui, en presas emé lous 157ma, 253ma e 97ma.
Lou 38ma d'artilhariè e lou 6ma coumencèroun à mountà sas pèças e à chaplà lous càscous pounchuts[6]. Nautres dintrèren dins lou fioc à noste tour. Mès noste batalhoun sourtiguèt lèu d'aqui pèr anà aparà una autra mountagneta ounte seguèren tranquilles jusqua dors 3 ouras dau tantost.
A-m-aquel moument, moutèren carrament à l'endrech que lous Alemands tenièn desempioi lou mati.
Ah! quante triste escalage! De morts, de blassats, de jouvents que plouravoun, de balas que siblavoun, d'oubusses qu'esclatavoun.
Dins lou camp de blad, qu'esperava pas parièira meissoun e pariès meissouniès, lous càscous pounchuts ravalavoun, mès d'aire, pas pus digus.
En courriguent, travessan la plana, e à 6 ouras coumençan de dintrà dins un bos espès e negre, d'un negre que la nioch toumbanta aumentara encara. Lasses de marchà e de pas res troubà, nous revirèren, mès das 1500 omes que i èroun dintrats, quau se perdèt à drecha, quau à gaucha, e à pena una cinquantena sourtiguèroun dors 10 ouras dau vèspre.
Pèr moun groupe, cerquèren lou cami dau retour sans lou troubà; decidèren dounc de nous jaire aqui e d'esperà lou jour. Te parle pas de noste estat d'esperit a-m-aquel moument, de la previsioun de noste revèl e de noste sort.
Una mièja-oura après - poudiè èstre mièja-nioch - ausiguèren una fusilhada. Te pintre pas, senoun noste esfrai, au mens nosta suspresa. Tout comte fach èra 4 ou 5 paurucs nostres qu'avièn agut pòu e qu'avièn tirat.
Lou jour enfin venguèt, après aquelas quaucas ouras passadas sus de fiolhas bagnadas en se quichant à 3 ou 4 pèr pas trop senti lou frech que maugrat tout nous glaçava. Cau pas te dire que desempioi lou mati avièn pas res ou quasi pas res manjat, e begut soulament quauques degouts d'aiga limpousa presa au pumiè rec vengut.
Emè lou jour troubèren enfin lou cami e gagnèren noste batalhoun en plena pagalha après avudre à Illfurt[7] begut quauques iòus e un pauc de lach.
Desempioi aquela journada que s'en parlarà longtems, ounte gagnèren un beù caire de terren mès que coustet car (subretout pèr de fautas ourriblas qu'un elèva-capoural auriè pas fachas mès que de 3, 4 ou 5 galouns faguèroun) pas rès de ben nòu. Quaucas pousiciouns d'avans-poste e pas mai.
La reserva essent arribada pèr oucupà lou terraire gagnat, nautres faguèren mièch-tour, e direcioun Belfort. Cresièn ben nous embarcà ioi; es pas que deman que quitaren l'Alsaça pèr la França[8] e Belfort pèr St-Dié.
D'aqui, emé saique la granda armada anaren siègue dors Metz, siègue dors Strasbourg, siègue dors en quicon mai.
Pus tard, te parlarai das sentiments esproubats dins aquela journada.
Se timbre aquesta letra es pèr pas que me fagoun couma ièr que me destripèroun ma letra au burèu dau coulounèl, amor qu'èra pas escricha en francès e que n'en disiè trop.
A despart d'acò la santat es bona, la crespina nous tèn, lou sang es bon pioique nous 'n fasèn pas de michant e esperan de vostas nouvellas que nous arriboun pas... on comprend perdequé.

Rambervillers[9], lou 29 d'agoust
Sèn toujour en guerra e toujour en bona santat couma en imou galoïa.
L'imou s'atrista pèr cops, hou coumprenes prou, quand demores couma nautres una dougena d'ouras jouta una ploja de shrapnells, qu'as un fusil entre mans e que t'en pos pas servi.
Pèr contra, ièr mati, avèn foutut un estiblassage à quauques-uns d'aquela raça que t'en dise pas qu'acò.
Avèn pagat acò d'un mort et de 2 blassats, e eles de quauques dougenas, e dire qu'èren juste nosta coumpaniè contra 5 ou 600 Alboches, es à dire 1 contra 3. Mès sèn d'omes, e hou sabes!
M'alongue pas sus lou milanta detals de ma vida que, s'èra pas tant dangeirousa, seriè manifica, sustout après.
Es maugrat tout penible, couchà à la bella estella, manjà un jour sus tres - mès pos creire alors que n'en prenèn! Nous aurà caugut la guerra pèr bèure tant de champagna ou prene un ban de peses dins de vi vièl ou d'aiga-ardent, après avudre prou bagnat et negat l'enche.
Tèn-te siau e galhard, que ièu m'en fau lou mens poussible. Counsola un pauc lous mièunes que, segu, s'en duvoun faire.

Fourèst de las Vosjas, 10 de setembre 1914
Soui toujour au mème redou que i a tres jours : la mèma trencada amagada pèr un pan de moussa, e quauques piboulets que iè bailoun l'èr de quauca terrassa d'ounte la vista s'espandis sus un cami fangous au founs d'una vau. A drecha, à gaucha, pertout, de pibouls drechs couma d'is e longs couma una journada de guerra, lèvoun sas nautas cimas dors lou cièl, ioi neblous.
Aquela verdura que s'enaura antau s'ennegresis lou vèspre e fai emè lou cièl gris mès lusiguent d'estellas un tablèu manific.
... De noste coustat rès de ben nòu desempioi las terriblas journadas das 3-4 de setembre. L'oufensiva alemanda es arrestada sus noste pount...
I a d'aqueste moument pas que de simples rescontres de patroulhas : ièu, pèr esemple, qu'emé 6 omes n'avèn davalat una dougena qu'èroun en trin d'acabà de blessats. Toutas las atroucitats que te pourran dire ou escriéure sus lou comte das Boches son vertadièiras[10]. A despart d'acò soun d'autres souldats que nautres, hou cau recounouissa, tant couma entrinament que couma disciplina; me diràs, perdiéu! que lou barrot marcha, em'eles... fai pas mai.
... La vida d'aquestes darriès jours sariè pas trop ni penibla, ni dangeirousa se lou tems s'èra pas sallit ièr. Plù pèr escoutadas, e avèn pas ges d'abilhages pèr cambià. La nourritura es prou magra; creban pas de fam, perdiéu, mès... Pèr bèure, i a 'na bona sourça au pèd de ma trencada, ai perdut lou goust dau vi i a 'na passa. Ounte soun Rambervillers e sas cavas?
Couma hou penses dourmissèn au sòu. Ara chacun s'ensenga de soun milhou; sèn devenguts de perfèts bouscatiès e avèn chacun nosta cabana - pas de l'Arnel[11]!

La Cense de Koeur[12], lou 15 de setembre.
Avèn desempioi 3 jours quitat la vièlha trencada ounte avèn passat una semmanada e que t'en ai parlat lou darriè cop.
Duvian anà à Roan-l'Estapa en passant pèr lou Col de la Chipotte. Es a-m-aquel col qu'avèn tant batalhat l'autre jour (3-4 setembre) e que nous a coustat à la coumpaniè 1 mort e 2 blassats pèr un centenat de càscous pounchuts demourats rete morts sans coumtà lous blassats qu'an empourtat.
Es estat la segounda bella journada pèr nautres e ounte agère mai lou bonur ou lou malur de n'en davalà quauques-uns.
Sabian pas se lou col èra occupat ou no e dequ'aviè fach la contra-ataca menada la velha au vèspre e que s'èra countuniada emè la nioch negra e una ploja aboundousa. Urousament lou terren èra vouida de Boches[13] e lous noumbrouses qu'avèn vistes soun estats talament toucats qu'an pas e qu'auran pas jamai la força de se relevà.
Lou Col de la Chipota es a l'oura d'ioi un immense cementèri[14]. Lous Alemands  - hou cau recounouisse -  an lou culte das morts e sus lous croses noumbrouses qu'an dejà fatch e ounte repausoun 7, 8, 10 e de cops que i a, mai, das sièunes, veses una crous, un pougnat d'erbas en forma de bouquet e una escricioun em'un mot pietadous.
Dins lou noumbre, ai troubat un cros ounte sus una crous de rescontre - dos planchetas de caissa - quicon es escrich. Un kepi de cassaire a pèd courona lou tout, em'au crousament de las planchetas 3 placas d'identitat francesas. Vejaci l'escricioun : "Hiez Ruhen 3 Franzosen von deutschen Kameraden Begraben. 3 7bre 14" Acò vòu dire : "Ci-gît 3 soldats français enterrés par 3 camarades allemands". Cau creire que pertout i a de brave mounde. 
La routa que davala a Raon a sous valats ples de càscous, de sacs, de fusils, de cartouches e d'equipaments de touta mena que dins una retrèta baucha lous Prussians an abandounat...

Xivray (Meuse), 3 d'otobre 1914
Quante tibou! Soui las! Acò me fica un caire[15], moun vièl coulèga, de me ravalà e de m'acrouchoumi e de m'entourtoulhà couma una trista serp dins una trencada.
E aquelo vida dura desempioi dimenche; pense pamens que vai èstre finit!
Dimenche seguet una journada de mort. Es pas permès quand on a de galouns plen las manchas de faire parièiras causas. Mès que foutoun general lou prumiè escoubilhaire vengut![16]
Passan tres lègas de plana jouta una ploja de shrapnels e d'obusses. A nosta coumpaniè lou capitàni, lou jout-lioctenant, 9 serjents e un centenat d'omes soun estats mai ou mens toucats, la maja part mens, mès ai las! quauques-uns soun demourats sus plaça : un trauc a soun coustat, souvent lou trauc de l'oubus mourtal, dos brancas de boi plaçadas en crous e un Pater esmougut... e n'i a agut prou, malurousament pèr eles.
La marcha de noste batalhoun seguèt maugrat tout manifica e nosta coumpaniè citada à l'ordre dau jour. Acò nous rendet pas nostes dispareiguts, mès faguet plesi à lous que soun demourats.

Raulecourt, lou 8 d'otobre
Raulecourt es un vilajou de la Meusa, dins la Woëvre miedjournala; se capita en bèu mitan d'immensas planas de civada. Res de ben remarcant lou sinnala pas a la vista. Ai revist aici quicon de carateristic pèr tout l'Uba, quicon qu'ai vist tant en Alsaça couma dins las Vosjas, couma de Toul aici. Es las gleisas em'un clouquiè pounchut e autour de la glèisa lou cementèri.
Aquel cementèri à l'entour de la glèisa m'a toujour plasegut. M'a toujour agradat de veire antau lous morts acampats à l'entour de l'oustau dau Segne-Mèstre : aquala vista oublija lous crestians à pensà à lous que dourmissoun lou darniè som, quand soun dintrats dins l'oustau benesit.
Couma, dins lou miejour, chaca prouprietari a dins lou cantou de sa remisa una prensa, lous prouprietaris d'aici an una machina à batre la civada.
Ai vist, aici, aquel traval. Es pas desagradiéu, mès iè manca quicon, es aquela joia, aquel estrambord miejournal, aqueles refrins cantats en cor pèr lous travalhaires, aquelas galejadas dichas pèr lou pus galoi de la banda, tout en un mot ce que fai lou trioufle de nosta raça.
Aici lou traval es counsiderat couma quicon de serious, e aquel serious lou rend triste... e, segu, penible.
... Avèn donc quitat nostas trencadas de Xivray ounte èren dempioi 8 jours pèr veni prene un pauc de repaus à l'abric das cops de canoun alemands.
La vida es douça aici e souvetan pas que finigue lèu. Lou traval à faire es pas penible : de trencadas qu'on fai dau calabrun jusqua dors 10 ouras dau vèspre, e es tout. Lou jour on fai pas res que se sourelhà, jougà à las cartas ou ensejà de troubà quauque poul ou quauque lapin qu'age las alas ou las patas trop longas.
A Raulecourt avèn après la trista veritat de l'ourrible chaple de l'autre dimenche. Noste batalhon, qu'èra en prumièira ligna, es estat lou prumiè e lou ben servit. De 1000 qu'èren lou mati dau 28 de setembre nous trouban ara à pena 600, e la proupourcioun de blassats es pas estada oudinaria ni nourmala. Dins lou noumbre das morts, t'en citarai un, connougut dau moundi entiè, Jan Bouin, lou celèbre champioun de coursa à pèd qu'èra à la 13ma coumpaniè[17].

Xivray, 15 d'otobre
Sèn tournamai dins las mèmas trencadas que i a 15 jours. La situacioun es la mèma, em'aquela diferencia qu'avèn pas tant de canous en facia de nautres et que nostas trencada en Z nous an sarrat de las trencadas tudescas. Pèr l'oura sèn de chi de faïança que se demandoun quante es que va mourdi lou prumiè.
La vida es pas michanta aici, amai vargue pas la de Raulecourt. Sèn entarrats sus una cresta qu'avèn cavada e tapada en dessus pèr lou michant tems e lous Scrapnells. Aqui dedins i a de palha, de couvertas raubadas ou pulèu presas as oustaus abandounats de Xivray, de bougias que brulloun pèr caufà de cafè, una cougourda d'aiga-ardent e un joc de cartas. Emb'acò, de bonas lengas pèr la galejada, de franc coulégas, e "l'estat-major de la 4ma secioun" que n'en sièi lou chef es à l'abric e espèra la relèva pèr s'anà pausà (?).
Las velhades aqui valoun pas belèu las St Martivencas[18] qu'on poudriè passà au Clapàs, ni soulament las de i a dous ans à Calvi, mès es un genre nouvèl de vida que detèste pas avudre viscut.
Aurièi pas jamai cresegut qu'aquesta regioun seguèsse tant astrada au pount de vista tems. Fai de journadas superbas, emè de sourel caud, à se figurà èstre dins lou miejour; las niochs naturalament soun frescas, mès pas glaçadas e lou cièl linde couma un cristal es clafit d'estallas beluguejantas. Pos pas creire couma acò nous servis la nioch, pèr nous guidà en patroulha... mès, vole pas te parlà service, sustout que i a quauques jours que n'en fau pas.

4 de novembre 1914
...Legissen de tems en tems lou Bulletin des armées. Pareis de cinq en quatre, es una fiolha de caulet que vòu pas lourd. Las nouvellas an lou mau de pas èstre frescas; i a d'artiles de founs d'un quaucun de l'Academia ou de l'Enstitut, de coumunicats ouficials, d'articlets sus un pauc tout, une crounica de pichots fèts, una publicacioun d'echos das journals parisencs e la longa lista de las decouraciouns ou de las citaciouns. I a tamben de pouësias (!), Botrel[19] mai que mai, lou genre que counouisses, en faussa imitacioun de jout-Déroulède...[20]
Counouisièi l'article de Barrès. Estent, nautres, las prumièiras troupas dintradas à Raon après la partença das Tudescs[21], avèn vist la veritat et la poudèn dire en touta imparcialitat. Aquel article de Barrès counfirma ben nosta oupinioun : se manja au jour de ioi d'alamand couma à-m-une epoca se manjava de capelan.
Lou servici militari sanitari das alamands es milanta cops milhou fach que lou nostre. Avèn un tiers de blassats que mourissoun fauta de souèns ou pèr la crapulariè de majors incapables ou brutals.
I a un pauc de vrai dins ce que dis Barrès, mès on s'hou esplica après dos minutas de reflessioun. Quand lous nostres soun dintrats dins l'espitau (caserna dau 21ma cassaires) an pougut veire de blassats mancant de souèns, pèr la bona rasoun qu'à la partença das germans, tout ce qu'en cirourgia se pouguèt empourtà s'empourtèt e lous darniès arribats seguèroun dessoublidats. En mai d'acò demouret que 3 ou 4 majors e quauques infirmiès pèr 3 ou 4 cents blassats, ce qu'èra trop pauc.
Ai vist ièu-mème l'espitau e èra pas de tout vrai la saloupariè pintrada pèr Barrès qu'a agut el lou gros avantage de pas hou veire. Au moument ounte iè soui estat, majors e infirmiès franceses e tudescs rivalisavoun d'ardou et de zèla pèr sougnà tout lou mounde.
Pèr ce qu'es dau chaple de Raon, res arribarà pas, pèr esempla, à dire la veritat : oustaus brullats, mobles empourtats, argent raubat, cavas vouidadas e gens prou mal-tratats. E dire que dous jours après nosta arribada, lous Raouneses implouravoun à cor e à crids lous Prussians. Belèu perdequè pagaven tout ce que nous voulièn vendre ou que prenièn pas las filhas de força...
Es pas possible de dire couma aqueles païses de l'Est de la França soun germanisats[22]. Seriè-ti une preparacioun carculada pèr la cour de Guilhaume avans la guerra?

17 de novembre
Las quaucas cartas mandadas en routa t'an dich que noste regiment aviè un cop de mai mudat sous catous. De fet, à l'oura e au moument que nous i esperaven lou mens, l'ordre es arribat. E sèn partits. Avèn traversat emè lou rapide (!) militari un bon cantou de la França dau Nord. De Commercy jusqu'à Calais, Hezebrouck e pioi Poperinghe[23], avèn vist lou païs, un pauc lou jour e pas res la nioch. Es à la nioch qu'avèn travessat la frontièira, e lèu èren dins Poperinghe, ounte davalèren e demourèren quaucas ouras.
A part acò, sèn en plen dins la melassa e sabe pas dequé n'en sourtirà.

Reminghelst, lou 5 de decembre 1914
... A prepaus dau Libre d'or felibrenc, vejaqui moun idèia : lou trobe pas estra-necessari. Sans èstre tant qu'acò oupausat au proujèt, me sembla que troubaren pèr pus tard d'autras responsas à faire que d'apegà lou libre sus lou mourre das criticaires dau miejour.
Iè poudren cità lous esemples que counouissèn. E iè citaren subretout l'aculida reservada pèr lous gens de l'Uba ou dau Nord au souldats dau Miejour : Il vaudrait mieux avoir affaire à des Prussiens![24] Nautres que sèn toumbats sans pòu pèr pas que sous oustaus siègoun brullats e sas filhas desounouradas...

Nieuport, 14 de decembre (mièja-nioch)
...Avèn quitat lous parages d'Ypres pèr lous de Nieuport. Alai èra la vida de las trencadas, abrutissanta, penibla, e que menava pas a fossa resultats; aici, ounte sèn pas que dempioi ièr, es l'ataca, vida boulegadissa, dangèirousa, mès sublima.
Avèn pres, couma t'hou ai dich, lou vilage de Lombaertzyde[25]. D'unes an pagat de sa pèl, d'autres laugièirament blassats ou ben toucats : lou resultat normal dau chaple. M'en soui tirat, ièu, de moun milhou.
Ièr nous a menat de nouvèls souldats, blassats garits ou jouines de la classa 14. Dins lou noumbre, dous clapassiès[26] counouguts. Lou capoural Martin-Péridier, un charmant garcon emé quau sèn estats d'ausida bons coulègas; es aimable, jouine et gent, e acò's pas ce que ajuda lou mai à faire lou triste e du mestiè de capoural. L'autre es Laurent, lou mèstre d'escola, que jouguèt dins Lou Juge de pas de Corconas e Lou doutou Purgamini[27]. Naturalament, l'ai tamben pres emè ièu; vole prene toutes lous clapassiès dins ma secioun. Sèn quatre dejà : eles dous, ièu, e aquela vièlha branca d'Astre que, blassat à Rambervillers, nous estat tournat i a 'na mesada. Avèn de mai un Fabregau[28].
Coumprenes couma fai bon rescountrà quaucun emé quau pos charrà de causas ou de gens counouguts ou aimats. Juja un pauc nautres que mai de tres cents lègas desseparoun de nostes oustaus e de nostes amics, que sèn chaca mati à nous demandà se lou vèspre seren encara en vida, s'es agradièu de se troubà ensemble, tant pèr la lucha couma pèr la gloria, couma au besoun pèr lou dòu.

Nadau 1914
Couma hou veses soui encara en vida e sempre e galoi e galhard, après las terribles estaminas ounte sèn passats, la semmana que venèn de veire courri, dins la regioun Nieuport, la Mar e Lombaertzyde.
Dins ma darrièira letra t'as bufat un mot de nosta ataca que reüssiguet tant ben pèr la presa dau vilage. Coume se faguèt que lou lendeman mati, quand arribère emé mous omes de courvada pourtant la soupa, lou vilage èra tournamai en man das càscous-pounchuts, e que nautres èren dins las trencadas, à 150 mèstres dau vilage e à 50 mèstres de la ligna enemiga? Hou sabe, ai las! trop ben. Lou mouvament de las 13ma e 14ma seguèt empachat ou pas seguit sus lou rèsta de la ligna e las 2 coumpaniès courrissièn lou pus grand dangiè en fourmant aquela pouncha. Cauguèt desbarcà pèr pas èstre presouniès ou pèr pas se faire tugà pèr lou plesi qu'on pot troubà à-m-aquel joc.
Adounc passan dous jours couma toutes lous autres dins nostas trencadas fachas dins la sabla das rivages de la mar dau Nord.
Au 20 de decembre, lous ordres pressants d'ataca arriboun, se seguissoun, e maugrat la dificultat de la pousicioun, maugrat lous milanta fièus-de-ferre que vesèn davans las trencadas prussianas, maugrat tout enfin, à 9 ouras dindantes l'ordre lou pus sec, lou mai fourmal nous es transmès.
Buvèn, l'ajudant-chèf que coumanda la secioun qu'es à ma drecha, ièu e lous tres serjants que soun aqui, un bon rach d'aiga-ardent, nous sarran la man e partissèn. Ah! moun ome! quante moument, quanta empressioun aquela pougnada de man, e quanta minuta!
Mès l'esitacioun es de trop aici e i a pas que lous que se voloun faire tugà que demoroun sus lou caire.
Enfants, metès vostas baïounetas, anan parti, dises à mous omes (car es ièu que coumande la secioun). M'auboure, revoulvèr au poung, sus la trencada, e en bona lenga d'oc brame : Zou! enfants, aqueste cop cau gagnà ou crebà. L'ajudant-chèf s'amaga darriès un oustau desmoulit, e ièu, au mitan d'aquel centenat d'omes, me bandisse dors lous bòchous.
Soun prumiè mouvament de suspresa passat, lous Tudeses s'avisèroun de nous tirà dessus; ben mau-adrechament, hou cau dire. Semblava que tout anava pèr lou milhou, e me vesièi dins la trencada sans un mort, ou quasiment. Ai las! à-m-aquel moument las mitralhusas fan un ourrible chaple. Recuèulà es trop tard; mouri es trop coulhoun. I a pas qu'à avançà. Un ouficiè tudesc se mostra, lou davale de dous cops de revoulvèr, e saute dins la trencada alemanda en passant d'un bound tout lou fièu-de-ferre.
La drecha a lou mai soufrit de las mitralhusas. Ai emè ièu dins la trencada alemanda, quasiment touta ma secioun. Sèn ara enstallats, las mitralhusas se soun arrestadas e lous mitralhaires quitoun l'oustau que lous amagava e foutoun lou camp. Pas un s'es pas sauvat, car i avèn bailat de plomb dins las ancas que te dise pas qu'acò. La trencada nouvella es plena de morts ou de blassats. D'unes soun encara sans e fan mina de se rendre. L'esaltacioun das omes es trop forta; dins la trencada es encara lou chaple que countinua. Tout regoula de sang; las baïonnetas cremesinas lusissoun pas pus au sourel.
Tout ce que te conte aqui, hou devignes, seguèt pus lèu fach que ce que metràs de tems pèr hou legi; s'es tout fach au cop.
Avèn d'ausida, en avans de la trencada counquistada, coumençat una autra trencada, e à la nioch avèn tapat l'autra qu'acò a fach lou cros das souldats prussians. Regarda aquela couïncidença : es lou 163ma regiment alemand qu'èra davans nautres.
Lou vèspre regagnère lou poste dau lioctenent coumandant la coumpaniè. Te dise pas qu'agère de felicitaciouns. Lou lioctenent agèt pas qu'un mot : m'embrassèt davans toutes en plourant. Eren toutes esmouguts, hou pos creire. Un raport seguèt fach sus moun comte e pode t'afourti que dins dous ou tres jours serai ajudant. Soui tamben citat à l'ordre de l'armada.
... Mès counouisse quicon que vòu mai que la guerre. Es lou cantounament couma lou de ioi. Dins una bòria qu'es lionta de tout vilage, emè de mounde gent, aumentat pèr de refugiats e amirablament ournat pèr quatre ou cinq manidas.
Couma i a pas que ma secioun dins aquela bòria, pos creire que languissèn pas. Dau tems que defora tout es nourmal, que lous trop jouines ou lous trop vièls s'oucupoun das camps, las fennas travalhoun dedins. E fan tout, en mai dau mainage. Es elas que mousoun las vacas, que fan lou burre, qu'arriboun las bestias, etc. An toutes un èr pietadous, l'èr de circounstencia, l'èr grave e serious que cau en parièira epoca. Mès quand sèn aqui, aquel èr passa. Emè nosta gaietat fasèn esvali lou neblun de sous fronts soucitouses e à la vesprada passan d'aqueles mouments à faire palli las vespradas galoïas qu'an tant ben flourit nosta jouvença. E lou pichots jocs, e las cansous, e las dansas e las brassadas, res de tout acò manca pas; e las manidas t'embrassoun à plena bouca n'en vos aqui n'as - es vrai qu'aici se lou païs es frech las filhas hou soun pas...
Venèn de passà la nioch de Nadau; l'avèn passada sans messa e jamai hou avèn tant regretat. Pèr contre, à mièja-nioch, l'avèn remplaçada pèr un councert nadalenc. D'unes d'entre nautres an cantat quauques nadaus, las pichotas Beljas nous an regalat en Flamen que coumprenièn pas, e ièu ai sourtit sus l'èr de Magali quauques marrits verses escrichs sus lou cantou de la taula e sus un vièl papiè. Sabe pas lous verses, e sabe pas ounte a passat lou papiè. Pioi, e couma de juste, regagnou.

3 de janviè 1915
... Me vejaici tournamai dins lous parages de Xivray-Raulecourt. I a dous jours que çai sèn, dous jours qu'avèn passats à reveire dins nostes souvenis las journadas terriblas de fin setembre. Aquelas planas immensas nous parloun e de glòria e de dòu, couma das amics que iè soun tant glouriousament toumbats ou que se iè soun tant glouriousament batuts. Noste cambiament de Belgica aici s'es fach sans trop d'auvari, couma sans res de ben marcant...

11 de janviè
Pas res de nouvèl dins la vida que menan aici. Las trancadas soun au mème ròdou e lous Tudescs tènoun lou mème caire, franc sus la drecha dins lou bosc Le Prêtre ou dins lou bosc Brûlé qu'acò caufa mai e ounte à-cha-pauc e poco a poco gagnan de terren.
Raulecourt e Bouconville soun au mème endrech, Xivray de mai en mai engrunat, espoutit e arrouinat. La terra argilousa d'aici fai emè las grossas plojas, un pauc pertout, de barlacs e souvent chauchillan. Mès... riscan pas tant qu'à Lombaertzyde. Acò tapa acò.
... Mès oi, moun ome, avèn rasou de daurà d'un rai de pantas -couma dises- la banalitat d'una istòria. Dequè vos? avèn d'idèias un plen sicap e aurian tort de las pas espandi couma nous vènoun. Sabe pas se m'engane, mès crese ben que s'un bèu jour ensengan quauques passages de nostas letras de l'an de delai ou de l'an passat, ou d'ara, troubaren d'idéias manificas ou tout au mens de braves flocs de rouman... Aurian tort de pas countinuà.

16 de janviè
Sèn estats relevats aquesta nioch, sèn ara au repos pèr 4 ou 5 jours, pioi torna-iè ques cabucella. La vida es pas terriblament dura aici : 2 jours de trencada pèr 4 de repaus. Couma acò nous cambia de la Belgica en general, de Nieuport en particuliè!
Adouc proufite d'acò pèr t'escriéure, d'abord pèr lou plasi que iè prene, qu'acò's pas pauc dire, e pioi pèr te countà ara qu'ai lou tems quauques pichots fachs de ma vida guerrièira passada. Vole pas te fairè una proufessioun de fe, mès d'avança pos èstre soulide qu'es l'entièire veritat que t'escriéurai.
... Acò se passava lous prumiès jours qu'èren dau coustat de Rambervillers. Journada terribles couma batejat dau fioc. Seguère mandat un jour à-m-un vilajou que iè disoun Bru, pèr anà querre d'ordres procha lou general de bregada. A moun retour, sus lou lindau d'una porta, vese una vièlha. La salude e istòria de passà un moumenet iè demande moun cami, pioi parlan de la guerra.
Tot d'un cop la vièilha me dis : Vous voyez cette dame qui est là-bas devant sa porte? (e de soun det me moustrava una vièilha couma ela). Eh bien! elle est de mon âge, 64 ans. En 1870, lorsque les Allemands vinrent, elle fut violée par eux... Violée (ajustèt la vièlha) c'est peut-être un peu trop dire, car dans le pays on la connaissait, elle avait sa réputation, et les Allemands ne furent pas les premiers car... elle aimait ça.
Pode pas te pintrà lous gèstes e l'intounacioun de la vièlha, mès pos creire qu'èroun mai que ben aproupriats. Manquere pas d'anà veire la violée qui aimait ça. Es facille de se metre en relaciouns em'quelas gens e lèu charrave emé la segounda vièlha. Aquesta coumencèt à me parlà de tout e de pas res, pioi sabes dequé me diguèt? Ebé! la méma causa que l'autra : la vièlha d'en facia violée, mès lous alemands éroun pas lous prumiès, car de soun tems la vièlha èra counouguda, l'avièn rescountrada en bona coumpagna dins lous bosses, etc, etc... Alors clavère :
- Oui, je comprends, elle aimait ça!
- Parfaitement, parfaitement! faguèt la vièlha, que quitère sus aqueles mots.
Se la vos mai p... couma dis lou prouvèrbe.
Quand menaven nosta vida de bouscatiès, souvent nous mandavoun en patroulha jusqu'à las trencadas enemigas.
Un jour agère pèr missioun d'anà emé quauques omes recounouisse l'orle d'un bosc ounte doutavoun que i aviè una batariè d'artilhariè tudesca. Traversère la fourèst de biais à toumbà à l'endrech endicat pèr darriès, e arribère sans auvari au pount vougut : pas ges de batariè, mès un pauc pus liont un càscou-pounchut. Doubrissèn l'iol e lou bon. Recounouisse un jouine ouficiè d'artilhariè que una carta à la man estudiava lou terren. Dounc, se sa batariè èra pas plaçada l'ouficiè cercava lou bon rèdou.
Ma prumièira idèia seguèt de lou prene, douçament, pèr pioi lou menà emé nautres, qu'acò auriè fach un bèu presouniè. Soulament, un de mous omes faguèt de bruch e seguèren vistes. Lou lioctenent prussian se vira dors nautres e me devistant lou prumiè me tira un cop de revoulvèr. Lou cop passèt ras de ièu, mès pèr contra la balla que iè mandère l'arrapèt en plen pitre e toumbèt rete.
Demourèren un moument aqui pèr saupre s'aqueles dous cops de fioc nous aurièn pas menat de mounde. Digus venguent pas, nous sarrèren dau blassat que respirava encara e que me diguèt : Poche, portefeuille. Desfaguère sa tunica e troubère dins soun porta-fiolha un pertrach de jouventa poulida couma un sòu, bruna couma una miejournala.
L'ouficiè agounisant s'aussèt pèr me la prene e soun iol lusiguèt d'un ilhau sublime que seguèt lou darriè, dau tems que pourtava lou retrach de la jouventa à sas labras dejà glaçadas. Virèt la tèste : èra mort.
Prenguère lou pertrach e darriès legiguère en bon francès : A mon bien-aimé Karl, que ce témoignage de mon amour lui porte bonheur et me le ramène victorieux. Lou service despassant lou sentiment coupière lous ordres qu'aviè sus el, amai iè coumprenguèsse pas res pioiqu'èra escrich en alemand e replacère lou tout, retrach e ordres dins sa pocha.
Sus una fiolha de moun bloc-notas escriguère pioi quauques mots qu'espinguère sus la tunica dau mort : iè disièi que lou lioctanent èra mort en brave, e pas tugat pèr darriès; e 'n presentant mous regrèts à la jouina incounouguda qu'aviè pas sinat sa dedicaça iè souvetave que la mort erouïca de soun galant seguèsse una granda counsoulacioun dins soun grand malur. La galantariè m'èra revenguda.
Pos creire que, quoura pense à-m-acò, soui encara boulegat.

1 de febriè 1915
... Es de ma trencada que t'escrive. Una trencada que n'es pas una pioiqu'es un poste de coummandament. L'ai fach faire esprès pèr ieu e pos creire que d'aquesta oura iè manca pas res. I a de large pèr dourmi, i a de large pèr se pourre boulegà. Las muralhas soun tapissadas ème de palha longa de civada, qu'acò tèn mai de caud. Lou planchè es fach emé de cledas pausant sus de cairous qu'acò isola de l'umiditat dau sòu, e pèr pas que nosta esquina se gimble i a 'na bona coucha de palha ounte nous aloungan.
De traucs carrats fachs dins la muralha nous servissoun de placards. Dins un cantou, un pichot brasero tout rouge de coke ben emprès mantèn una calou tebesa dins nosta cabana. Lou plafound se coumpausa d'abord d'una seria de bilhots de 20 centimèstres de diamèstre, sus aqueles bilhots una coucha de palha, pioi una coucha de terra, pioi de planchas, de tolas de zenc, e enfin una darrièira coucha de terra. Aquel plafound a pèr efèt de nous aparà contra lous oubuses[29].
... T'ai dich qu'acò bardava pas gaire aici; ebé, es ne viariatur, couma disiè l'autre. Lou tems s'es mes au bèu e fai de niochs espetaclousas, pas frejas, em'un cièl estellat e una luna roussèla. Acò nous permès una nouvella distracioun que manca pas de charme. Nosta trencada aboutis pèr la gaucha à-m-un estang. S'es pas lou de l'Ort ou de Thau, e s'es pas au bord de la mar, acò l'empacha pas d'èstre grand, de i avedre de founs... e de barcas.
Pèr mesura de precaucioun, pèr de dire que lous Bòchous nous viroun pas, se fas chaca nioch de patroulhas sus l'estang. Es ièu que soui cargat d'acò e pèr aquela besougna ai dous ramaires.
Veses dounc lou tablèu : aquelas passejadas en barca sus l'estanc, daus ounze ouras ou mièja-nioch, e acò pendent una ourada. La nioch es serena e s'ausis pas que lou bruch de l'aiga fendesclada pèr lous rems, ou sus la gaucha ou la drecha, quauca destounacioun ; acò's las santinellas que se tiroun entre elas. L'aire es encara destripat pèr nostas cansous miejournalas : Lou maset, Se cantes..., Las Trelhas ou lou Soulomi de la Rèino Jano[30]... Ah en tems de pas acò seriè agradiéu, em'una poulida jouventa!
 ... Ara n'i a prou, de felicitaciouns! Me ié repescaran pas pus à prene de trencadas se pioi lous ausidous me devoun tant siblà. Jusqu'à-m-aquel bougre de Belloc[31], à Paris, que s'amusa a carrejà pertout e à faire legi à toutes lou retal de L'Eclair[32] que i an mandat. Fisàs-vous as amics, pioi!
Soui un pauc fièr d'èstre estat un jour l'ome dau jour, sustout pèr la proupaganda felibrenca que ma letra a pougut faire. Mès pamens... Quand on fai soun debé es pèr sa counsciença parsounala e pas pèr la reclama que l'on n'en pot tirà. S'una bala ou una baïounetta m'avièn espandit, digus auriè pas parlat de ièu, e souls lous rares amics aurièn plourat couma ai plourat sus tant d'autres. E pamens es be lous morts qu'an lou mai drech as lauriès verds de la vitòria.

7 de febriè
Aici acò barda pas gaire. La guerra es una sinecure, un lioc de repaus. Tamben, fasèn travalhà noste sicap, nosta iniciativa e lèu seren d'omes de genia. Lou jour ounte lous alemands voudran veni prene nosta trancada, troubaran quicon davans de i arribà.
En esperant, que te conte encara quauques souvenis d'en prumiè de la guerra.
La prumièira ataca que faguèren dins las Vosjas contra un vilage oucupat nous reüssiguèt pas, au countràri. Seguèren oublijats de nous arrestà dins la fourèst de Rambervillers ounte pendent touta la journada lous grosses foutraus alemands nous massacrèroun. A la nioch, seguèt la debandada e chacun de nautres s'en anèt dau coustat que vouguèt ou que pouguèt. Acò t'esplicarà couma me troubère à Rambervillers dors 7 ouras dau vèspre. Las troupas passavoun, esquintadas, demouralisadas, abrutidas.
Nous capitèren ensemble, dous souldats de ma coumpaniè e ièu. Desempioi un jour e demi avièn pas res manjat e avièn ensajat de damoussà nosta fèbra emé l'aigage de las erbetas ou de las fiolhetas. Travessan, en tirant la camba, Rambervillers vèuse de touta sa poupulacioun. Dins una carrièira destrecha, silenciousa, nous asartan.
Tout d'un cop ausissèn de cacalasses e de crids ; pioi un marsouin[33] bandat à clau sourtis davans la porta e nous enravala em'el. Davalan dins una cava. Ai lou tablèu!...
Las boutas éroun trancadas à cops de baïounetas, las boutelhas avièn lou col coupat (soul remèdi quand an pas de tira-taps), i aviè un pan de vi au sòu, d'omes amourrats aqui à bèure couma un ase bèu dins un farrat. Un, mai pouetic, parava sa bouca douberta au rach de la sanneta trancada pèr una baïouneta. Tout aquela banda d'omes bandats que cantavoun entre dous cops de bèure e que buvièn entre dos paraulas, valiè lou cop d'iol. Nautres buguèren un pauquet, mès sans trop.
Lou pus bèu de toutes éra un capoural. Aquel capoural èra esmougut e plourava. Trobe que pèr l'emoucioun e lous plours l'endrech èra causit. Mès cau pausà lou capel davans lou moutif. Lou capoural èra vèuse, e emé la pouncha de son coutèl que bagnava dins la vinassa espandida, escriviè sus la mancha de sa varusa una letra à sa paura fenna, e s'enquietava de saupre se lou vagamèstre iè fariè parti sa letra e se sa fenna la reçaupriè!
Dos ouras après, dins un graniè dau vilajou de Bru, emé mous camaradas parlaven d'acò en manjant una bouèta de singe e en buguent 4 boutelhas de champagne.

Lou 8 de febriè
...E oi, es ben lou cas de se remembrà la paraula de l'an passat : estruments avugles d'un destin crudèl. Dequé vos? Dequ'es lou pus malurous : tugà ou se faire tugà? I a be la blassadure, mès, moun ome, quand ié siès, veses trop rouge e penses "as poulits iolhous que van plourà".
Quand me remembre dequ'avèn fach a Lombaertzyde e que vese la bouchariè qu'es estat, i a dequé èstre vergougnous d'avudre sannat aqueles omes trop vièls ou aqueles jouvents trop jouines. Pamens, poudèn pas avudre de remords, macarèl!
Vole pas contunià pèr quicon de trop triste, mès pulèu te countà una farcejada jougada à-m-aqueles moussus d'en faça, e recounouitras un cop de mai l'aïssablige clapassié.
Acò se passava à quauques passes d'aici, sus la cresta de prumièira ligna ounte avèn coumençat aquela vida de trencada.
Lou batalhoun que venièn de relevà s'èra avisat qu'entre lous prumièrs aubres dau bos ounte i aviè lou fiéu de ferre alemand, en avans de las trencadas enemigas, lous Tudescqs avièn penjats d'esquillous au fiéu de ferre. Aqueles esquillous èroun mai que mai fachs emé de bouètas de singe ounte avièn fissat un moucèl de ferre que duviè servi de matable.
La nioch d'après, èra escu couma la pega. Emè un capoural de moun trempe prenèn un roullèu de fiéu d'aram e avisan las santinellas de pas tirà qu'anan en patroulha.
A pichots passes, sans bruch, nous sarran das Bòchous, evitant sustout de nous faire susprene pèr las santinellas à càscou-pounchut e arriban as prumiès aubres. Emè lous iols de la fe, e lous dau courage nous rendèn comte de la situacioun : vesèn, de fèt, lous esquillouns, e au fiéu alemand estacan lou nostre. E couma sèn venguts partissèn. Lou roullèu qu'avièn au coumençament, à la sourtida de nosta trencada, l'avièn delanat à mesura que marchaven e reunissiè ara la trencada nostra e la desfensa siéuna. S'agissiè pèr nautres de remoutà sans nous faire pescà. Ce que faguèren.
Dins la journada abraquèren toutes lous fusils au carnèu dins la direcioun vouguda, e quand la nioch seguèt toumbada, que la natura agèt reprès soun siau abitual, veses l'aïssable Filhou e soun coulèga en trin de tirà lou fiéu qu'avièn estacat e touta la batariè de cousina se metre en mouvament em'un petard terrible. Lous esquillous èroun pas muts, s'en mancava. Nous arrestan de campanejà e esperan un brivet. Aussisèn lous crids d'alerta de l'autre coustat e à-m-aquel moument fau faire dos ou tres bonas salvas. Pioi baissan la tèsta pèr pas que las balas que nous revenièn pouguèssoun nous toucà.
Una oura de tems se passa. Tout èra siau; e torna-ié, qu'es cabucella! Tiran la corda, lous esquillous fan de bruch, e zou! fioc dessus. E pendant quauques jours aquela coumedia de martelet[34] nouvèl genre duret, jusqu'au jour que lous Bòchous coupèroun noste fiéu d'aram. Dequé vos? Cau be ensajà de s'amusà, mème à la guerre...

19 de febriè
Soui estat à Coumercy pèr lou jour dau carnaval. Journada poulida couma tems, viage requist en vèitura emé 4 ou 5 bons coumpans : ère un das pus tristes.
I anava pèr croumpà de viéures, en suplement de l'ourdinàri (pos pas creire couma lou boui monta aici : i a de coumpaniès que sarroun 12 ou 15 000 francs). Mas coumessiouns acabadas sèn estats prene l'apero que i a de tems que noun èren pas assetats dins un café! Pioi anèren dinnà à La Cloche d'or : on ié manja ben mau, mès on ié bèu mai que ben.
Dintran dounc dins la sala e nous assetan à coustat de la taula d'oste. Aquesta èra dejà cafida d'ouficiès pimpats e tirats à quatre espingas, emé de botas vernidas e de manchetas e cols immaculats. Veses lou countraste d'aqueles emè nautres qu'avian lous godilhots ples de fanga, la capota craumousa, traucada pèr de balas, raspada pèr lou tems e courdurada emé de fiéu rouge ou blanc aqui ounte caudriè de negre.
Veses encara aqueles moussus buguent d'aiga minerala e charrant à mièja-vouès... Nautres, tre nous metre à taula, demandan la carta das vins e coumandan un certan vin blanc que t'en dise pas qu'acò! Une bouteille, messieurs? nous dis lou garçon. De ma pichota vouès feminina ié responde : Oui, une pour chacun! T'auriè caugut veire à-m-aquel moument lou cop d'iol de tout aquel mounde!

Lou 22 de febriè
... I auriè una bella paja à esciéure sus la messe à la guerra. Dins lou vilage de Bouconville[35] ounte nous repausan au retour de las trencadas i a 'na glèisa espoutida pèr lous foutraus e plaçada en mitan dau cementèri. Chaca dimenche se ié dis la messa e es un capelan-souldat que canta l'oufice. La glèisa es toujour plena. Ié soui estat de matis e soui estat estoumagat. Estoumagat, oi, moun ome, car i a 'gut de cants, e à despart de quauques canticas francimands, quauques Prouvençaus an cantat Prouvençau e catouli[36].
Lou cor de chacun tresanava d'ausi pariè cant e pos creire que lou samboutiment èra prou natural. Lou menaire d'aqueles cantaires es lou serjant-major de la 5ma, lou felibre Arné qu'es de Marselha e membre de L'Escolo de la mar[37].
Un cop de mai me passe de te faire de coumentaris : mes-te à ma plaça, coumprendràs ce que ressentisse.

12 de mars 1915
... Oi, trobe l'idèia de roumavage pedèstre à Las Santas[38] mai qu'urouse. E pos creire qu'es de grand cor que m'escrive. Oh! lou viage poueticament religious. Oh! emé quante amour e quanta devoucioun pregarian nostas santas de Mirèio! Mès proumeten-nous una causa : es que lous que demouraran (poudèn pas toutes parti, vejan!) lou faran, lou roumavage, en souveni de lou ou de lous qu'auran pagat de sa pèl la lucha contra lous Barbares. E serièi d'avejaire de coumençà de relevà 'na lista de noums : lista courta e amistousa, d'aquela amistat que se counfound emé la frairetat. Roumavage frairenal e felibrenc...

31 de mars
Sabes dounc qu'avèn cambiat de setou, t'ai dich un mot sus lou
[LA PAGE 37 DU MANUSCRIT EST PERDUE]

[...] demourà acrouchounit dins lous abrics de las trencadas, acò ratatinava las cambas, lous brasses, en un mot tout lou cors. Adounc faguère une liçou de gimnastica e de jocs : à barras, à pichots paquets, ourganisère de coursas... E tout acò, moun ome, troutava, risiè, s'amusava. Ajusta aqui quauque pantèis couma n'i a pertout, un autre que fai quauques cambirolas, e ié saràs.
Lou terren d'alhurs se ié prestava : un camp couma lou de la Maternitat[39], procha de la routa, mès un pauc en penta, au founs una ribièireta, un pont, d'oustaus, e sus l'autra riba lou terren remonta jusqu'à la granda routa bourdada de platanas. A gaucha de la routa lou cementèri dau vilage em'à coustat un cementèri militari. Jamai en lioc avièi pas vist acò. De lèias ben alignadas em'una bourdura de bouis verd, de crousas simplas en boi blanc em'aquela mèma escricioun, jouta lou noum e lou regiment : Mort pour la Patrie. Dins lou noumbre n'i a dau 81, dau 122, dau 96 e dau 56ma d'artilhariè. Ai pregat piousament sus la toumba d'aqueles miejournaus.
Pamens, dins lou valoun, un cop l'esercice (!) acabat, i a 'n cop d'iol que vòu la pena. Au bord de la ribièira lous uns lavavoun soun linge ou sa pèl. Despetrinats se bagnoun la mitat dau cors, se sabounoun, se fretoun, pioi la crassa enlevada, la cassa coumença. Quanta cassa? As pas devignat qu'es das pesouls que parle? Es pas de creire ce que lou que pot pas se souegnà n'arrapa. Es malurous, mès es antau. Dins la trencada un de mous omes n'aviè e acò i escasiè talament que s'éra desabilhat pèr pourre lous troubà e lous tugà. L'avertisse qu'es à un passage dangeirous e que fariè milhou de se recatà, que resca de se faire tugà pèr pas res. Sabes dequé me respond aquel parisenc, engajat pèr la guerra : Oh! mon adjudant, vous en faites pas! Si seulement ils pouvaient me les tuer tous! Aquel mot, à-m-aquel endrech, emé l'intounacioun que devignes, se passa de coumentaris.
D'autres cercoun d'ensalada de campagna, ou se lançoun la fanga qu'es apegada à sous souliès. Tout acò vai, boulèga, courris, s'amusoun. Es pas pus la guerra, à pena s'es las grandas manobras. E, aqui dessus, fai bèu!
Ah! couma avèn ressentit la valou e lou pes d'aqueles dous mots : fai bèu. Lou sourel lusis e caufa, las fangas soun secas, las erbas poussoun noumbrousas e verdas, pèr endrechs de flous coumençoun de sourti, es lou printems, es abriéu.
L'endrech ounte avèn lou mai tastat aquel charme dau beù tems, es au maset. Lou maset? Dequ'es acò? T'hou vau dire. Lou maset es lou noum qu'ai bailat à la barraca nostra qu'avian en segounda ligna dins lou bosc de la Jurada.
Car sèn estats en segounda ligna. Viéure dins un bosc acò nous pareissiè du au mes d'agoust quand èren dins las Vosjas, mès ara, au countrari demandarièn d'estre toujour aqui dedins, car pos devignà couma l'imaginacioun s'es desveloupada pèr faire quicon e èstre ben emé pas res. E quand pos avudre à tus de boi en quantitat, veses lou ben-èstre qu'on pot se creà.
Avèn dounc troubat aqui de barracas ben fachas, soulidas contra lou boumbardament, soula causa à creni, emé facilitat de ravitalhament e balada pertout à touta oura dau jour e de la la nioch.
Mès, Lou maset es pas soulament la barraca jout-terrana, es tamben e sustout la tounella, car moun brave amic avèn una tounella facha de nostas mans. Poudèn i anà una dechena sans nous geinà. I a 'n banc que tèn tout lou founs de la tounella e dous pichounets plaçats à drecha e à gaucha de la porta; en mitan, una taula. La tounella e la barraca portoun d'escrich pèr titoul : Lou maset e pèr divisa : Aici biscan pas. Poudriès pas creire ce que s'es begut e cantat jouta aquela tounella. L'Espounga[40] es de fu-fu à coustat.
 D'alhurs, te baile una milhoura idèia de moun maset pèr lou dessen[41] qu'acoumpagna aquesta letra, qu'es estat craïounat pèr un ome de la secioun.
Lou bos a pas gaire mai de 1500 mèstres de large, acò fai que ièu seguent sus la drecha, m'éra prou facille de me passejà, e de jouï de dous cops d'iol manifics : lou levà e lou couchà dau sourel. Au levà vesian lous prumiès rais sourti das aubres dau bos dau Capelan, pioi mountava douçament e esclairava la granda plana valounada de la Mausella.
E sus la gaucha, lou vèspre, quante cop d'iol! L'ourizoun rejoun au liont lou cièl e lous Nauts-de-Meusa. La plana s'espandis, immensa, valounada, la terra a 'na coulou pèr endrechs jauna, pèr endrechs rouja en mitan d'aqueles pichots valounaments quauques bosses, sus las crestas de trencadas. Lous clouqiès mai ou mens escrancats das vilages s'enauroun pèr dessus lous oustaus à muralhas espoutidas. L'iol pot veire à mai de 50 km. en longou e 15 de large. Sus la drecha, en regardant lou sourel couchant, es lou païs envahit, sus la gaucha es lou païs vesi de la batesta, lous vilages qu'avèn travessat. Vesèn alai Xivray escrancat, Mountsec ufanous, lou bos de Géréchamp ounte tant de camaradas soun toumbats, vesèn las crestas counquistadas au près de tant de vidas; pus liont es l'estang ounte avèn fach de tant bellas partidas de barca ; davans es la trencada dau Brulot, pus liont encara i a Apremont, pioi las mountagnas e lous forts de Gironville nous empachoun de veire[42] St Mihiel d'un coustat, Commercy de l'autre.
Davans aquela immensitat on se sentis embraigat de quicon de pouëtic, de grand, de sublime. La vista d'aquel païs fertile, ioi desert abandounat, vouat au chaple e au fioc, te samboutis lou cor d'una manièra terribla.
E dins aquel tems, darriè las mountagnas, lou sourel s'amaga e sous rais sembloun escoupi de sang sus aquela plena batalhèira. Pioi, tout vèn siau. La vouès dau canou s'es calada; soulas quaucas balas perdudas sibloun; las estellas an pres sa plaça e lou creissant de la luna coumença de se moustrà, jaune e rouge. Deman es pariè à ioi.

1é d'abriéu 1915
Es lou prumiè d'abriéu, es lou dijòus-sant. Dous jours que n'en disoun fossa, ioi rassemblats en un soul. 1é d'abriéu, fèsta das aissaibles, de l'aissablige, das amusages galois dau bon vièl tems. Lou dijòus-sant, fèsta religiousa, la mort de Noste-Segne. Quand on pensa au sang voujat pèr l'Ome-Diéu, pèr la pas e lou bonur dau mounde e qu'on ausis à quauques kiloumèstres lou canou chaplaire ou las balas tugaires on se demanda perdequé aquel countraste.
Mès lou dijòus-sant nous remembra autra causa. I a tres ans, un pariè jour, passaven lou counsel. Dempioi N'a passa d'aigo au Rose e d'aigo au Rose, couma dis Mistral. Nous es estat bailat de veire de causas e de causas e es ben vrai de dire qu'aqueles tres ans nous an ben vielhit. Nous an vielhit perdequé nous fan escriéure de souvenis à l'age ounte dèurian vièure pas que d'illusiouns.

Dissate-sant [3 d'abrièu] 1915
Sèn pas pus au repaus ; sèn pas nimai dins las trencadas mas gaire s'en manca, ié mountan de vèspre. Ié mountan pas pès lou plesi de prene tres jours de garda couma autres cops. Lous batalhouns sus nosta drecha van apugà lou gros mouvament que vai se faire au Bos dau Capélan. Nautres que sèn tout procha d'aqui avèn fossa chança de tastà dau regiscle se lou cop reüssis, amai se reüssis pas.
Es pèr acò que voulièi pas parti sans t'escriéure un mot. T'imagines pas pèr aqui qu'age une michanta pressentida, au countràri. I a bèu tems que nous manca un pauc de vida ativa, i a longtems que fasèn la guerra couma d'amatous, e acò's pas fach pèr nostes caratèras miejournaus, viéus, empourtats e vioulents. N'avèn un sadoul, n'avèn un tibou d'aquesta vida ; acò a l'èr de voudre trop durà. E pioi, desempioi Lombaertzyde ai pas belèu tugat 4 ou 5 Bòchous. Ah! ounte soun las brouchetas de las Vosjas!... Acò, oi, èra la guerra!
Pos remarcà qui soui d'un pacifisme...!

8 d'abrièu 1915
Respiran una minuta dins lou vilajou que t'ai pintrat. Sans nous i esperà sèn estats relevats à nioch de la trencada. Me cau te dire un mot sus aqueles 4 jours que soun estats pèr nautres un vertadiè espetacle de chaple, l'aucasioun de quauques ouras d'anci, de glòria, e ai las! de dòu.
Dins ma darnièira letra te fasièi preveire qu'anaven pas à la noça en mountant au nord dau bos de la Jurada prene nosta plaça, ou puslèu la d'un autre regiment que, lou dilun de Pascas duviè fossa bailà.
Las trencadas soun prefoundas e an un talus fach emé de saquets rouplits de terra. Entre dous sacs un pichot jour pèr veire e pèr tirà, car lous càscous-pounchuts soun pas lionts : 40 passes à pena - e aqueles càscous-pounchuts es la garda prussiana. Es à eles que nous anan butà, es eles que nous van reçaupre.
La lucha a toujour caufat aici, e aquestes jours encara mai emé la granda oufensiva que s'es presa à Pont-à-Mousson (a nosta drecha), à Las Eparges (à 30 km. à nosta gaucha) pèr ressarrà la pouncha de St Mihiel.
L'endrech ounte sèn es adounc lou pivot de l'ala drecha qu'a coumençat una grossa lucha dins lou bos dau Capelan. Veses que poudèn pas èstre mai dins lou pastis, mai en plen traval.
La drecha de nosta coumpaniè (qu'es ela-mèma la drecha estrèma dau regiment) es asseparada dau regiment vesi pèr la dralha ferrada qu'es en contra-bas. Nosta coumpaniè es partajada en dous : un peloutoun en prumièira ligna, un en segounda, à quauques passes en arriès, dins de pichots abrics. Nosta prumièira ligna aici es mai avançada que la prumièira ligna tudesca de l'autre coustat dau cami de ferre.
Es aqui qu'ai passat moun jour de Pascas, jour nibou emé de ploja tems à autre : pas res pèr se metre tant sié pauc à l'abric. Em'acò una survelhança… Lous Tudescs tems en tems nous mandoun de boumbas, de granadas, e tout autras bellas causas : envencioun darrièira dau siècle de lum e de prougrès.
T'ai dich que s'èra fossa luchat aici : lou terren n'en porta las marcas ; es pertout un mescladis sans noum de vièlhas capotas, de bralhas espelhadas, de souliès escrancats; dos brancas tourdudas fan de crouses à chaca pas. Aqui n'i a un qu'es mort e pas entarrat, pus liont las cambas d'un autre sourtissoun; alai es un bos tout negre, au sòu de càscous, de fusils, de kepis, de baïounetas, d'equipaments.
Caudriè qu'agèsse davam ièu una oura pèr pintrà ce que l'iol vei sus aquesta terra fouchada pèr lous foutraus e ounte la mort grelha à chaca pas. Oh! l'ourrible espetacle! Toun imaginacioun acabarà ce que ma plouma te dis pas, e revène au traval.
Es lou dilus de Pascas; l'ataca se vai faire à la drecha dau cami de ferre. Nostes camaradas de l'autre regiment languissoun coma nautres de s'anà mesurà. An l'iol vièu, ardent, acò vai èstre du.
L'artilharià barda, lous foutraus à moulous e de toutas las categourias (75, 90, 120, 155, 220) tustoun e foutoun en l'èr las trencadas enemigas. Acò dura tres quart-d'ouras, a-m-aquel moument, couma una troumba, una darrièira rafala, e lous berets negres dau 157ma s'en van. Passoun la prumièira trencada, an quasiment pas ges de pertas, lous càscous fugissoun, la segounda es despassada : manca quauques berets, mès lous Prussians trempoun lou sòu de soun sang. Arriboun e s'enstalloun à la 5ma ligna, à quauques kiloumèstre dau bos de Mortmare[43]. Ailas! lous ouficiès soun toumbats, lou 275 sus la drecha es pas sourtit, mès dau bos de batalhouns entiès, coulouna pèr 4, sourtissoun. Lous pialuts qu'an fach soun mestiè, e de bon traval, soun inoundats, countournats, van èstre tugats ou presouniès, alors se replegoun. Triste replec qu' a coustat la vida à un moulou de braves. Las tres lignas de trencadas soun abandounadas e quitadas à l'enemic. Soun pas gaire lous que s'en sourtissoun!
Lous rais dau sourel à l'oura de miejour an vougut se moustrà e esclairà aquel triste recul. Las ouras e la nioch qu'an seguit soun estadas, hou coumprenes prou, terriblas pèr nautres.
Lou lendeman, l'ataca dèu recoumençà : es noste batalhoun que dèu marchà. E a marchat. M'apartèn pas de faire de lausenjas sus soun comte, mès es estat un veritable tablèu…
Acabe ma letra antau. L'ordre de parti nous arriba, es à nautres qu'apartèn de prene la trencada. Vai caufà. Ma letra partis antau.

24 d'abriéu [44]
Lou jout-lioctenent Bonfils te manda un afetuous souveni e una courala brassada de soun amic Filhou.

24 d'abriéu
… Ma darrièira letra es pas estada acabada pioiqu'au moument ounte l'escrivièi l'ordre de rejougne las trencadas es arribat. Se m'en souvène ben me soui arrestat au segound jour de l'ataca. L'ataca, dounc, ratada pèr lou 157ma es estada represa pèr nautres (noste 1è batalhoun). Eren nautres à la mèma plaça que la velha, jouïssian de la mèma foulié e dau même cop d'iol. L'ataca avourtèt un cop de mai, pas dau manca de courage das nostres, mès pèr la fauta dau mèma regiment de drecha e pèr la força enemiga. Au moument ounte lous nostres arribavoun à la trencada tudesca lous càscous-pounchuts n'en sourtiguèroun e la batalha seguèt en plen, lou cors à cors s'engaget furoun. Lous nostres luchavoun à 1 contra 5, semenavoun la mort dins lous traucs enemics, mès ai las! paguèroun car dins aquela lucha inegala e duguèroun simplament revirà cami : lou sòu èra ple de morts ou de crebassinants.
La lucha countunièt tout lou jour mès pas que d'una trencada à l'autra. Lou tems èra sempre gris e lou soul rai de sourel que lusiguèt seguèt juste au moument ounte se batièn à la baïouneta, que soun aciè macat de sang lusiguèt à-m-aquel palle rai.
Jamai lasses, jamai assadoulats de lucha e de vitòria, lou subre-lendeman la trencada èra atacada e counquistada pèr un batalhoun nostre e un dau 157ma.
Noste batalhoun anèt d'ausida relevà aqueles e nous apieguèren lou douç e sublime traval de 15 contra-atacas. Pas mai!
Tout acò e mai seguèt repoussat à noste gros avantage e à nosta granda fatiga.
Es precisament lou jour que t'escriguère ma letra inacabada qu'anèren rejougne la trencada que lous autres venièn de gagnà : una rega facha emé de traucs mau rejouns e amalugats pèr lous foutraus. Pertout de morts ; aici un bras pencha, aici una camba sourtis, alai marches sus una tèsta. Acò's triste, acò's terriblament triste.
Travalhan dounc à netajà e à cavà la trencada. Soulament lous Bòchous nous quitoun pas tranquilles, car soun pas liont. Ièu soui emé ma secioun d'à founs sus la gaucha e la partida que se countunia dins la mèma direcioun i aparten encara. Sen adounc separats pèr una muralha de sacs qu'avèn facha e pèr una autra qu'an aubourada. Aqueles dos muralhas soun à 10 mèstres d'intervalle : veses dounc nosta situacioun. Nous batèn pas pus à cops de fusil mès à cops de granadas. A-m-un moument dounat lous Tudescs se soun sarrats e an balançat sus noste cantou un moulou de mitralha à faire fremi. Lous omes avièn abandounat lou cantou, èren countournats, la trencada anava èstre perduda. Feroun, ièu que dinnave à-m-aquel moument m'avance e coumence em'un simple souldat à traire as enemics una ploja de granadas que t'en dise pas qu'acò. Agèren lèu la superiouritat dau fioc, lous omes reprenguèroun courage e venguèroun traire à soun tour la mèma ploja de ferre : la trencada èra sauvada.
Desempioi es la mèma vida e lou même traval. Car lou floc de terren près s'es pas famous pèr soun espandida l'es pèr la vista que l'on a d'aqui : nautres pèr ce que poudèn veire de l'autre coustat, eles pèr ce que podoun pas veire au nostre.
Urousament que nous asseguroun un bon briéu de repaus, quoura quitaren aquel brasiè.

30 d'abrièu 1915[45]
Siès à l'oura atuala pas mai avançat que ièu. Sièi en vida, hou siès, sén toutes dous espausats au mèmes dangiès, au mèmes foutraus. te counselhe dounc la prudencia sans la pòu, lou courage sans la temeritat. T'espauses pas inutilament mès fas toun debè quand serà l'oura e i a 'n bon dièu pèr nautres e poudèn pas demourà sus lou prat batalhé. Ague fisança dins deman e rapele-te surtout que sèn pas à l'oura das plous ou de la pietat, mès ben à la lucha, la lucha sans treva, sans misericorda.

 Aqueste bèu jour de Pentacousta (23 de mai)[46]
Encara quauques ouras e serai pas pus aici. Aici es moun poste de coumandament. La relèva vai arribà e nous anan adralhà un pauquetou à l'arriès, au repaus.
Lou repaus es un biais de parlà, car fourçan pas gaire; lou traval marcha pas trop.
Après las terriblas atacas e lou chaple dau mès passat, l'èr es devengut tournamai siau. Avèn reprès l'esistença quasiment agradiva dau bosc de la Jurada, emé Lou Maset, emé la vida en plen èr, en amirant la natura, en s'embraigant de pouësia.
Moun peloutoun es quasiment en prumièra ligna; lous Bòchous soun pamens liont de nautres : 800 mèstres à quicon proche. Tenèn lou bord dau bos e jouïssen tout lou jour dau panourama manific qu'en frasas mau vengudas te pintrère un jour : la vista immensa sus la valada de la Meusa que ziga-zaga au pèd de las colas das Nauts-de-Meusa.
Fai un tems manific, tout es siau, on se diriè pas trop à la guerra se, la nioch, couma ara, un moulou de balas perdudas venièn pas petà dins lous aubres dau bos. Souls aqueles pichots bruchs secs e petants trebouloun la pas d'una nioch estelada e esclairada pèr una mièja-luna roussella.
Un silença de mort segnoureja : on diriè que pas un de mous pialuts, tant gais, tant galois, que cantavoun à se desgargantà toutara, voù pas pèr lou mendre mot traire una nota faussa. Soun aqui que travalhoun dins la plana : fasèn una trencada de segouda ligna ; lous cops de pic souls s'entendoun emé la regularitat dau tica-taca d'una mostra. Las caladas tomboun e fan clapàs en avans, escampadas emé força sus lou sòu pèr mous pialuts terrassiès.
Souvent à parièiras ouras quita mas letras pèr lous anà veire. Las balas sibloun naut de nautres. M'arrèste tout d'abord à la limita dau bos, e de darriès un bartas lous arregarde, lous amire avans de i anà parlà. Pèr parels, que de fès que i a poudrièn èstre paire e fil à quauques passes, moun issam travalha…
Plourarièi perfes en pensant que d'unes d'aqueles omes soun paires de familha, paire necessitouses, e aqui sans relambi dempioi dèch meses travalhoun. An tout endurat, e la fam e la fatiga dau prumiè mes, e la calou assadoulanta de las atacas, e la ploja e lou frech de Belgica, se soun trempats lous pèses dins la fanga… e de fes dins lou sang. An plourat sous milhous camaradas, an coumtat sus una guerra courta, e ioi pauc noumbrouses soun encara aqui. Saboun pas couma la guerra finirà, e se la finiran, subissoun soun sort, an un bon mot pèr lous jouines arribats de la classa 15, prenoun 4 ouras de garda de mai que lous autres, es eles lous veritables jouines.
M'aimoun fossa, soui fièr de te lou dire. An troubat en ièu un amic e pas un chef, un aparaire e pas un coumandaire. Se metoun en quatre pèr me faire plesi, car saboun que lous anarai veire à quanta ouro que siègue et quante tems que fague, e saboun sustout que ié parlarai en lenga d'oc. - Aco's bèu, moun ome, de pourre parlà la lenga de la terra nostra. N'i a pas un que me parle en francimand.
Quand ai prou pensat a tout ce que la guerra a d'ourrible e de sublime (la vida e la tenacitat de nautres toutes presemple) me sarre d'eles :
-Ebé, pichot[47], es dura, la terra? Ah! voudriè mai descaucellà ou fouchà, dequé n'en penses?
- Hé, l'ouncle, dequé fasèn? Anen, una minuta de pausa; té, bèu un degout d'aiga-ardent.
- E tus, dequé foutes aqui? Couparas pas lou manche! Aqui as una cigarreta e me foutes pas pus un caire!
E countinue ma virada. Acò dura un bon moument. Baile un counsel pèr la marcha dau traval, distribue un paquet de cigarretas, fournisse lou tabat pèr una vintena de pipas, pioi dintre ou me passeje pus liont.
Es d'ouras que cau vièure pèr n'en saupre la bèutat e la grandou. E dins ges de diciounaris troubaràs pas lous mots pèr las escriéure, e sabe pas se se capitarà quaucun que pogue alignà de frasas pèr las pintrà. Es soulament la descricioun de pichots tablèus dins aquel biais que seran la vida vidanta, l'istòria justa de la guerra atuala, es soulament ce que s'en pourrà escrièure… Car las journadas de chaple s'escriéuran pas ou lous que lous escriéran las auran pas viscudas e faran de frasas faussas, fantasièirousas e belèu messourguièiras.
… Soui pas d'una moudestia estraourdinaria, mès acò m'emm…asca prou de veire sus moun comte un moulou de frasas lausenjairas.
Caudriè saupre, moun ome, perdequé on fai soun debé. Ai agut la crespina jusqu'à ioi de pourre passà en travès de las balas. Acò's pas un merite, mès una rasou pèr qu'age pougut n'en faire un pauc mai ou toujour un pauc pus longtems que lous paures amics que soun toumbats au prumiè jour, à la prumièira bala.
Lou que recolta la gloria de quicon es pas toujour lou que l'a gagnada. Car es be lous que toumboun que permetoun as autres d'avança. Alors, das dous quantes soun lous mai meritouses?

27 de mai
Emé lou mes de mai crese que s'acaba la culida dau muguet amai de la pervenca. Car sèn dins un ròdou ounte cau travalhà, i a d'obra pèr chacun e de mocas pèr toutes.
Fai pas mai! La raça latina es aqui e la raça germana s'en poudriè rendre comte.

De moun trauc, 2 de jun 1915
Lous Bòchous soun pas liont de ièu, pèr n'en pas perdre l'abituda, mès soun pas michants. Soun d'una mena que counouissièi pas encara; es estounant, car Diéu sap se n'ai vist.
Imagina-te que tiroun pas un cop de fusil, mès pèr contra nous mandoun quicon couma boumbas, emé sous minenwerfer[48]. Avèn, couma dins touta ligna avançada, de postes d'ausida encara pus proches que la trencada. L'endrech ounte se capita lou de moun peloutoun es pas à mai de 25 mèstres d'un poste pariè das Bòchous. Eles ié van tems à autre alors que ié sèn tout lou tems.
Aquel pichot poste se capita à l'estremitat de la cresta, dins un prat. A soun entour tout es verd, las margaridas mescloun sas flous jaunas e blancas, lous cacalacas doubrissoun sas fiolhas roujas, acò's tout ple poulit. Lous saquets ples de terra fan una rega blanca e grisa sus aquel verd en marcant netament las limitas dau terren que nous apartèn, la froutièira atuala dau païs libre.
I auriè bèucop à dire sus la guerra que fasèn e qu'es pas la guerra. Es una seguida d'assassinats, una bouchariè ourrible, que nous baila rarament l'aucasioun de proubà dequé soun capables lous souldats.
Chaca rega de trencada es una batalha, chaca mèstre de terren costa car. Lou boumbardiè aluma la mèca de soun detonatou, pioi s'amaga ; las boumbas vouloun, fan cinquanta mila cambirolas, pioi toumboun, esclatoun ou esclatoun pas.
S'esclatoun à l'endrech vougut, es la mort ou las blessaduras afrousas, es la trencada espoutida, las fustas chapladas, lous sacs de terra estripats, brullats. Es de braves que deman aurièn coumplit quauque trat nouvèl d'erouïsme tugats ou desmoulits pèr, belèu, un lache qu'aurà mes fioc à un moucèl de mèca.
Es bèstie de mouri couma acò… e dire qu'es ce que pot m'arribà d'una segounda à l'autra, couma acò's arribat a trop de mous omes que fossa fossa an trincat. Es nèsci de mouri tant jouine pèr pas res, sans pourre faire pagà car una pèl qu'avèn sauvada jusquas à ioi.
Parlen pas pus d'acò, qu'es trop c… E pioi, sabèn be que la mort es pèr nautres. Ioi à ièu, deman à tus.
…[une ligne de points dans le manuscrit]
Counouisse (dequ'es que counouisse pas de la vida militaria, de caserna ou de campagna?) las cabanetas ramudas, pintourladas, ouriginalas, ounte on fai la cousina e la sala à manjà, titouladas d'ensegnas variadas e tipicas.
Dins nosta trencada, me regalave de matis de veire un souldat escriéure sus la plancha que tèn la terra de soun abric : Li sian pas qu'un. A soun coustat pos legi : Lou cabanoun, La Prouvènço flourido, Vila de la Crau, La Cetoria, e n'i a couma acò, e n'i a!  D'autres en francimand : Villa Belle-Vue (te sinnale sustout aquela, plaçada dins un cuèu-de-sac escu couma de pega), Aux Trois étoiles, Villa Manon, la Favorite, etc… Aqueles pichots detals qu'an l'èr de pas res èstre pèr lou que regarda sans veire ou que passa sans regardà nous podoun pas quità insensibles pèr soun pintouresca e sa simpla bèutat.
Caudriè-ti faire de longas frasas pèr proubà qu'acò, milhou que res, es lou testimòni vivènt de nosta bella raça, de nosta gaietat sempre viva, mèmes au moument lou pus terrible e lou pus du.

7 de jun
… Sabe, e t'hou ai fach remarcà, que l'istòria de la guerra guerrièira, de la vida vidante das souldats, serà escricha soulament pèr lous que l'auran viscuda, couma nautres, e que ié serà estada ditada pèr ce qu'auren vist, en diguent las causas sans ges de pretencious literàrias ou autres.
Pèr moun comte, te farai chaca cop ma crouniqueta ou moun raconte emé lou mème estile, emé sustout la mèma lenga. Dequé vos? Lou traval de la terra pot pas se cantà qu'emé la lenga de la terra. Tout ce que t'escrive es be, sièga-n-en soulide, moun cahiè de notas, ounte vendren refrescà nosta mementa se voulèn escrièure, ou discutà emé quauques cigàrrous de journalista. Car prevese d'aici aquelas discussiouns. Las prevese contra aqueles que se disoun lous poilus e que soun liont de las trencadas ; contra aqueles que fan de journals que s'apelloun Echo des marmites[49] ou autres. Sabèn ounte e couma se fan aqueles journals. En arriès, dins las ambulanças ou dins lous estat-majors.[50]
Soustènoun à toutes e à noutas vouès que soun sus lou front e que fan pas partida de l'arriès. Ebé, nautres, sèn pas sus lou front : sèn sus la ligna, sèn as endrechs ounte on a pas lou tems nimai l'idèia de faire de journals e de lous estampà mèmes à la poulicoupia; e pèr faire una letra de 4 pages, nous i metèn à 10 represas diferentas, car avèn counsciença de noste traval e aquel traval lou fasèn de noste milhou.
Sabe be que serà pas nautres qu'auren fach la guerra, que serà eles. Car de nautres fossa pourriran jouta sièis pans de terra dau tems qu'eles perfumats, cirats e poudrats auran fach la noça e se seran tirats de l'endrech ounte acò toumbava trop.
Es pèr acò que duvèn escriéure fossa e que lous que demouraran e que nous legiran rendran justiça a lous que soun toumbats chanudament pèr d'autres qu'avièn l'avantage que soun paire èra nascut avans eles. Un travalhadou se fai tugà perdequ'a pas agut una autò à oufri à un general, à coundicioun de ié la menà pour la durée de la guerre.
… [Une autre ligne de points dans le manuscrit]
Couma avèn cambiat de ròdou de traval, avèn cambiat d'endrech de repaus e lou vilajou de Minorville[51] nous a bailat un repaus coumplet fisic e moural. Lou vilage es quilhat sus una pichota cresta, travessat pèr una granda routa e bourdat pèr un riéu.
Lous prats soun verds e las flous jaunas fan de la terra un immense bouquet que s'espandis à perta de vista. Dau coustat dau couchant i a la routa, oumbrejada pèr una manifica lèia d'aubres ramuts e verds. Au founs d'aquela léia, à 100 mèstres dau vilage, una capeleta de la Vierja e d'aqui un panouramà superbe : la plana valounada, las colas bassas e verdejantas, de clouquiès pounchuts despassant las crestetas, de vilages quilhats.
Au liont, dors lou nord, la routa de Metz, pus liont encara lou bos de la Jurada e à sa drecha lou de Mortmare ; à gaucha lous païses counouguts : Beaumont, Mandres amagant Xivray qu'on sap dins lou founs ; Montsec, la pousicioun enemiga qu'es l'oura d'ioi una vertadièira plaça forta ; pioi las mountagnas que soun davans St-Mihiel ou Commercy, countuniant sus la mèma man la fourèst de la Reina, pioi lous forts de Lagney, Boucq, Bruley, e Toul pèr bella finida.
Mès quiten ce qu'es tant liont e regarden procha nautres. De dalhaires soun aqui que fan lou chaple de las espigas e de la luserna.
Acò's de vièls ou de souldats ; mès à coustat i a de fennas, las ligairas ou las qu'assetadas sus lou sèti fan tirà lous chivals atalats à la fourcassa à mecanica.
Soui anat dins lou camp e ai parlat à-m-una jouventa, blounda couma lou blad madu. Me soui fach esplicà la marcha de la mecanica pioi avèn charrat, longtems, avèn parlat de tout, e dau tems que me disiè lou noum das vilages (que counouissièi pèr las carta), regardave lous dets mignots de sa maneta brunida pèr lou sourel.
Era poulida, e soun mourretou friand ressourtissiè encara mai à l'oumbra de soun capèl campagnard de tèla blanca. Sous iols èroun viéus, mès sourrisièn couma pèr força. Avèn charrat longtems ; lou sourel acabava sa coursa quand sèn dintrats dins lou vilage, e sabièi que soun fraire èra presouniè e que soun calignaire dourmissiè soun darniè som.
L'ai planida e l'ai counsoulada, i ai parlat de la Patria, e sabes dequé m'a respoundut : Oh! mon lieutenant, ma Patrie à moi c'est mon village et pas plus. Dès que je le quitte, dès que je suis loin de ces pays que mes yeux peuvent voir d'ici, eh bien! c'est une autre patrie que je trouve là, et l'air de ce pays m'etouffe. J'aime mes champs et mon soleil, et je n'ai pas voulu me marier avec des jeunes gens de la ville, de Nancy, parce qu'il m'aurait fallu habiter là-bas. N'ai-je pas assez de choses à aimer dans mon petit village? Tout me parle, tout me rit. Ma mère repose dans son cimetière et c'est là que je veux reposer moi aussi.
E la jouventa parlava, e ièu l'escoutava… Soun parlà francimand me fasiè gau, mai que lou qu'ausisse d'abituda. Pioi l'amour d'aquel vilage trasse, salle, à mitat engrunat, dich emé tant de fermetat, me rendiè aquela manida mai simpatica. - E la definicioun de sa patria![52]...
… Vole pamens fini ma letra. Serà pèr una nouvella trista. Te rapelles la figura nobla e granda de moun rèire-ouncle Bonfils, aquel qu'èra l'ainat de la familha vèn de mouri : es defuntat lou 1è de jun.
Se dins moun cor de nebout ploure l'ouncle que m'aimava fossa, dins moun ama de miejournau ploure lou clapassiè que vèn de parti. Era la bella figura simboulica dau pacan miejournau, dau prouprietari-travalhadou, de l'ome de la terra.
Te rapelarai un mot sièu que milhou que res te lou pintrarà. A sa vigna sus la routa de Grabel, ounte ère anat un jour pèr pausà lou cremascle dau mas, en me passejant em'el entre la gàbias de soucas prenguèt un pougnat de terra, s'en frièt las mans e me diguèt : Veses, Filhounet, la terra a pas jamai sallit las mans de digus. Dequ'ajustà à la bèutat granda d'aquela simpla paraule?...

11 de jun
… Comte, franc auvàri, pourre t'escrièure pus souvent. L'arribada d'un jouine jout-lioctenant à la Coumpaniè me baila mai de lesè. Coumande pas ges de secioun, soui ajoun au coumandant de coumpaniè. Es poussible que demore pas gaire sans prene una coumpaniè  jout ma respounsabilitat, ou pulèu sans que me la bailoun. Proubablament serà la 13ma.
Acò me fai pas pena, car vertadièirament n'i a que farièn milhou de rendre sous galouns que de voudre s'imaginà de coumandà 250 omes.

18 de jun
… Es pèr acò, moun ome, que duvèn nous 'n tirà, pèr racà nosta billa, nosta coulèra, nosta ira, sus tout aquel mounde qu'an agut lou merite de noste traval, que nous an empachats d'arribà, même pèr nostes couides. N'en diren de causas, n'en faren palli de riban rouges!...

5 de julhet 1915
Sans eveniment remarcant, nosta vida se countunia. Vida vidante dau pialut dins sa trencada, vida abrutissanta pèr lous estrambourdats dau miejour couma sèn toutes.

7 de julhet[53]
… Soui en prumièira ligna : acò t'estouna pas, nimai ièu. Sèn à 50 mèstres das Bòchous, ai un pichot poste que n'es à 22 esatament, e d'aqui me soui pagat lou lùssi inestimable de desmouli à cops de granadas una mitralhusa que m'aviè tugat dous omes.
A coustat de la mitralhusa duviè i avudre un depaus de municiouns, car i agèt un bèu tarabastèri, una detounacioun fourmidabla, quicon que sautava. M'an tirat dessus, mès couma toujour m'an mancat.
Ai agut dos blassaduras aquesta passa, dos esclatas de boumba : una à la man drecha, l'autra au ginoul. Simple esgraufignage, sans indispounibilitat - pas prou pèr m'en anà 'n pauquetou à l'arriès ensajà de me pausà. A ounze meses de campagna, es pas de besoun de se pausà?
… Soui toujour jouta-coumandant de coumpaniè : espère que lou vièl lioctenent (58 ans) que nous coumanda mau vogue ben se faire evacuà.
Ai pas à me fachà de ma vida atuala : soui mai que ben vist de lous que soun jouta mous ordres : e emm…, em'aquela oupinioun, lous que soun en dessus de ièu. Car soui d'à founs en michantas relaciouns emé moun coumandant de coumpaniè e moun chef de batalhoun. Acò t'esplica prou perdequ'ai pas ges de crous de guerra.
… Saique as ressachut Lou Delubre alestit pèr Marcel Provence?[54] Te sinnale dins soun numerot l'anouncia de la mort dau felibre Emila Arné. Aquel Arné èra un de mous bons amics. Era serjant-major à la 5ma, es el que fasiè cantà lous canticas prouvençaus à la messa dau dimanche à Bouconville[55]. Era un ome d'acioun pèr ecelencia, lous quauques-uns que l'avèn ben counougut l'avèn fossa plourat ; es toumbat en mièch dau barbelé bòchou pendent un assaut. Lous felibres, de fes, saboun se faire tugà.
Vese espeli chaca jour, aici, un Clapassiè nouvèl que se recoumanda à ièu. Jouines de la classa 15, refourmats ou aussiliàris represes dins lou service armat, tout acò vèn. Las relaciouns soun pas toujour coumodas ; nostas oucupaciouns difèroun e, maugrat moun caratèra, soui tengut pèr moun galoun à me retène de trop de familièiretat. Acò m'embèstia prou, hou coumprenes, mès ma libertat depend pas toujour de ièu ; fau pamens tout ce que pode faire.
Poudrièn mountà une coumpaniè res que de Clapassiès. Lous engule toutes car se cresoun oublijats de me parlà francimand quand ié parle en lenga d'oc. Un m'a mèma dich : Je ne comprends pas le patois. I ai respoundut Lèva-te d'aqui, me fas veni lou bòmi!

10 de julhet
… L'ajudant abrutit pèr 15 ans de caserna a bèu passà jouta-lioctenent, es e demora toujour la vièlha bruta qu'èra ièr en caserna. Diràs pas que no, saique! A caugut bailà de galouns à quaucun e an cresegut qu'èra eles lous prumiès que duvièn lous reçaupre. Se soui pas 'stat noumat pus lèu es be pèr quicon, es be pèr aquela banda à quau lou serjant de la classa n'avié fach veire. E a caugut que seguèssoun blassats ou tugats pèr qu'avancèssen. Lou jout-lioctenent jouine a d'idèias pus larjas ; se rapella qu'èra ièr souldat, capoural ou sarjant. E es acò que nous cambia das vièls abrutits que s'en voloun pas rapelà ; e 's pèr acò que soun encara mai furiouses quand vesoun lous jouines mountà tant ou mai vite qu'eles.

Toul, espitau Gama, 4 d'agoust 1915[56]
Sabes pèr ma carta de ièr que soui à l'espitau. T'ai dièch acò en un mot, t'hou pode be dire en dous ioi.
Lou 17 au vèspre mountaven relevà. En cami rescontre Ubert que mountava emé sa coumpaniè, e nous vejaqui charrant. Tout d'un cop te foutès un ourage pas terrible, mès que nous bagnèt prou. Quitère un bon moument après Ubert e esperère sus la routa ma coumpaniè qu'avièi bravament davançat. Bufava una cisampa glaçada[57], sentiguère lou frech m'arrapà, me metère à faire de mouvament. Arribat à mon P.C. moun ourdounancia me dis Ai una camisa, de caussetas, vosta vesta en quior, dèuriàs sanjà. Un brave pichot de la classa 14[58], moun ourdounancia, e èren ben d'acordi!
Sanje de linge, pause ma capota pèr cargà ma vesta e roullat dins moun coubertou ensache de dourmi sans ié reüssi. Era dos ouras dau mati, tremoulave. Avian pas ges de vi, mès avian d'aiga-ardent, m'en fau brullà un pauc e buve. Acò me rescaufèt un pauc e me tenguèt jusqu'au mati. La tèsta me douliè, lous rens, l'esquina e las espallas semblavoun rousigats pèr touta la chinariè poussibla e tenièi pas pus sus mas cambas.
Passère touta la journada e la nioch antau. Ausave pas, estent ouficiè, me faire pourtà malaute en prumièira ligna, mès tenièi pas lou cop e acò s'empusava. L'endeman ère pus mau ; ié tenguent pas pus davalère.
Lou major qu'es dau Vigan e qu'a fach sas estùdias au Clapàs d'ounte sa familha sourtis -lou doutou Espagne[59]- me dis dins sa barbassa blounda e en bona lenga : Acò vai pas, as au mens 40 de fèbre. Demora aici emé nautres, te faren de tisana e à la prumièira autò t'en anaras.
L'autò arribèt, mès me quitèt à 6 kiloumèstres de moun cantounament. Pèr una courcha n'i a pas que 4, es aqui que passère. Au bout de 500 mèstres me foutère au sòu e poudièi pas pus me relevà, quand passa un artilhur que me prenguèt sus soun toumbarèl e que me menèt au cantounament.
L'endeman mati mèma fèbra. Pouguent pas me souegnà, m'evacuoun e me vejaici à Toul desempioi lou 21.

7 d'agoust
… Enfin, acò serà pas mai e tout se petassarà pèr lou milhou. Sèn de la raça que s'en tira. Poudèn pas mouri jouines, e quand auren 90 ans ou 91 diran de nautres : Sembloun de jouvents de 20 ans.
Aquela malautiè que me tèn encara couchat m'empecha de fini la campagna. La benisse de fes pèr lou repaus moural que me precura, e que pode pretendre i avudre un pauc drech. Mès de cops l'ahisse en me vegent soulet espandit sus un lièch à pensà touta la journada, à me souveni dau chaple qu'ai vist pendent un an, de las bellas ouras de nosta jouinessa ; de fes enveje mous camaradas que soun amount, ounte acò plòu de longa.
La manifica vida vidante que menaven! E couma èra vrai de dire : Lou qu'aurà viscut longtems aquela lucha, qu'aurà counougut aquela vida, pourrà pas dire qu'es nascut pèr pas res.

17 d'agoust
… T'aprene qu'ai un double galoun sus chaca mancha e au kepi.
Blouque ma cantina e, deman, en routa!

Nuits-St-Georges, 24 d'agoust
Un mot de crounica, sans alònguis : las notas, couma disèn, gardant pèr pus tard lou desveloupament de tout ce que vesèn ioi.
Niochs-St-Jòrdi es un gros vilage de 3000 amas. On se remembre l'age mejan quand on vei sas vièlhas carrièiras mau caladadas, sous oustaus à tèulat en penta rapida amoulounats à l'entour dau vièl beffoi qu'es en mièch dau vilage.
I a pamens d'oustaus nòus bastits sans goust, sans architetura mouderna ou anciana, em'un grand jardi davans ou darriès. Acò's las richas demoras das grands prouprietàris ou negouciants que fan un trafic enorme das vis bourguignouns.
Lous alentours soun pas mau : de plana au nord, au levant, au miejour, de colas au couchant, quaucas campagnetas. Las routas que sourtissoun dau vilage soun bourdadas de vilàs prou ben, emé quasi toujour una bella trelha que fai tounella.
Las gens sont tout ple ounèstas; poudèn pas passà davans una porta sans que lou mounde assetat se lèvoun e nous digoun bonjour. Entre que nous an vist passà se soun derenjats de sas tounellas e nous an counvidat à bèure una d'aquelas boutelhas… que t'en dise pas qu'acò.
Mès l'espitau, toun espitau 33 ? me vas dire. Ié sèn. Se capita dins un ancian couvent d'Ursulinas, à la sourtida dau vilage, sus la routa de Dijoun. Poulida bastissa, pargue meravilhous, bon èr, bona nourriture, vi : vièl bourgougna, una bona cambra pèr chaca ouficiè, una sala à manjà pèr toutes.
Sèn 4 : un lioctenent de cassaires à chival, un nourmand pas interessant ; un lioctenent de la Legioun estrangèira, liounés, blagaire, messourguiè, vantard ; un medeci-ajuda-major, Foch, toulousenc, es lou nebout dau general coumandant las armadas dau Nord, tipe espantant, parlant una lenga granada ; ièu.
Lou medeci-chef, dous-galouns, bon vivant, nous baila touta libertat, fasèn ce que voulèn. Se garda lou plesi de nous acoumpagnà pèr nous presentà as grosses legums dau païs : lou maire, un ajount, lou farmacian, quauques riches prouprietàris.
Lou maire e l'ajoun an pas res de remarcant. Lou farmacian, el, es establit dins lou vièl oustau das duqs de Bourgougna. La carta-vista que representa sa boutiga es estada editada pèr el e se crei quaucun d'avudre fach aquel tour de força. Es un tipe à croucà. Pichounet, ventrut, una barbeta negra, un parel de cugas, te fai una granda ounou en te bailant una carta, e soui estat remarcat ièu que n'ai demandat una de mai.
Das riches prouprietàris ou negouciants que counouisse pas encara ben, i auriè dequé escriéure un rouman, ou mèma dous. Passen lous noums e lous detals que servirièn pas à res, e venguen tout drech à la pèira de toca.
1° Cau veire, que merita d'èstre vist, las cavas d'aquel mounde. N'ai vist una ièr. Avèn fach 7 kiloumèstres de cami jout terra, car aici las cavas soun pas dins de celès, mès dins de cavas voutadas, frescas, negras. Lou prouprietàri nous aviè armats d'un candeliè e aquela fila de 7 ou 8 tipes dins l'escurina, tenguent sas camouflas, valiè un milhoun à veire. E ce que vesièn valiè mai de dèch milhous. A despart dau vi que servis diretament pèr lou coumerce, lou prouprietàri-negouciant nous afourtissiè avudre 12 000 bourdelesas[60] e de 7 à 800 000 boutelhas. Tus creses qu'on pot bèure! Lous iols te fan mau de veire las pilas longas e nautas de boutelhas ou de barricas alignadas, etiquetadas, ben renjadas. Te parle pas de l'outilhage mouderne que servis pèr l'embalage, la messa en boutelhas, etc…
2° E pioi, i a las familhas. Sèn estats counvidats dissate passat à passà la tantossada encò d'un d'aqueles richasses. I aviè, à despart de la familha, de cousinas, d'amigas de madoumaisella, vengudas esprès pèr tène coumpagna as galants ouficiès (!). Se passèt ben, mès digus se counoussiè pas. I a pas agut de presentaciouns e sabe pas ges de noums, à despart d'una Marie e d'una Joséphine. Couma es trop pauc dire, dise pas res.
Soulament soui das 4 ouficiès lou soul jouinome e lou soul prou jouine. Lous tres autres charravoun emé lous omes e ièu ère afairat emé 7 ou 8 manidas mai ou mens poulidas, pulèu mens, mai ou mens ajadas, pulèu mai. Arribèt l'oura dau goustà : countunière de bailà lou vanc mès ère pas seguit.
Enfin la partida artistica (!). Madoumaisella se mes au pianò e nous joga un èr d'ouperà, pioi acoumpagna una amiga dins una roumansa amourousa. Pioi i aguèt de verses, de verses patrioutics dichs pèr l'autou qu'es una doumaisella à maridà.
I agèt silença encò das ouficiès ; nous reservèren pèr las felicitaciouns. Mès à tus pode dir que se soui un proufane pèr la musica, la pouësia patrioutica duviè filà drech couma un i, vite couma un ilhau, de Paris à Berlin… car mancava pas de pèses as verses.
Pareis que parièiras journadas nous soun reservadas encara.

Mount-Peliè, 10 de setembre 1915
Jouta lou cièl sempre blu dau bèu païs nostre, tres jours soun dejà passats. Liont das foutraus et de las gognas, entourats de parents e d'amics, las ouras passoun vite, courtas mès bellas.
Me sembla que soui pas jamai partit, que lou terrible malastre que treboula l'univers esista pas, talament aici lous mouments soun siaves, las minutas deliciousas.
E pode pas te faire de crounica aqui dessus car devignes tout -tout ce que l'amour de la familha ou l'afecioun das amics, aumentats dempioi un an se poussible, podoun precurà.
Te seques pas las bèbas me dises. Sabes pas se pourrai segui toun counsel, car se i a secaresse de ploja, i a inoundacioun de poutous. Tamben, en bon camarada t'avertisse, vole pas que siègues susprès ou entreprès couma hou soui estat (!).
Plòu de poutous, es lou deluge. E d'aquelas brassadas coumoulas d'afecioun e d'amistat, charmantas de tendressa, on s'en alassariè pas jamai.
… E d'autres, e d'autras, toutes pus amistouses, toutas pus gentas que jamai, espandiguent sa joïa de reveire un amic ; d'alhurs dins quauques jours auràs aquel bonur, e se duves parti pas que quoura commençaras de langui, siès à Mount-Peliè jusqu'après ta mort dins 99 ans…
… E ara, qu'es l'oura de faire un tour sus lou sòu sacrat de noste Clapàs ben-aimat, te vau quità. Mès [pas] sans te mandà lou bon souveni de toutes aici, familha e amics, parents e counouissenças.
En mai de la brassada miéuna ajustada à tout aquelas n'i a una autra que te mande : la de nosta terra e de noste sourel.

Cagnes (A.-M.), 10 d'otobre 1915
… Ai quitat dijoùs (lou 7[61]) lou Clapàs pèr la ciéutat niçarda… Lou coumandant Boutaire, que coumanda lou depaus dau 163 à Niça, après m'avudre souvetat la benvenguda m'afetet au camp de Cagnes ounte soui dempioi dissate mati.
Lou camp de St Veran se capita à 1km dau vilage, sus l'emplaçament dau Nice Golf ; apartèn à un Inglès que l'a lougat 20 sòus pèr touta la durada de la guerra. Es mai que ben situat. Lou terren n'es una seria de colas e de vaus, plantat en pinedas ; sus lous pichots platèus an dressat las tendas ounte sèn loujats.

Cagnes, 23 d'otobre. 10 ouras de vèspre
Vène de faire una passejada requista. Lou tems es dous, la luna roussèla esclaira lou sòu. Ai pres un caminet que mena à la mar. Las flous das jardis embaumoun l'aire, es una oura deliciousa. La grande mar latina sembla d'òli e au founs, dins lou founs, las vèlas das batèus pescaires fan taca negra sus aquela espandida blua e jaune pèr lou rebat de la luna.
Me soui assetat sus la grava, ai fumat una cigaretta, soui dintrat. Acò èra trop bèu pèr ièu tout soul, vole pas gardà pèr ièu tout soul aquel tablèu. T'en fau passà un pauquetou, pas gaire, dins aquestas regas.
Quanta plouma caudriè pèr te pintrà lous bèus recantous que vesèn dins nostes esercices de service en campagna. Es, aici una garriga seca à te rapelà lous serres còrsous, alai una mountagneta cafida d'ouliviès ; dins la vau es lous irangès tout verds encara, lous mimosas jaunes[62] e las milanta coulous de flous mirgalhadas que tapiscoun mila jardis. Es una vilà manifica em'una granda verandah, es un castèl sus la cima d'un pioch, es un maset amagat jouta una figuèira. Es encara un vilajou apegat à-m-una mountagna ou perdut dins la founsou d'una valada. Es un riéu que raja entre dous prats, es una ribièira que soun aiga d'argent cascalheja entre lous roucasses dau pèd de dos mountagnas. Es de pinedes ou d'oulivedas, es la mountagna garruda e neblada, es un floc de plana, ou alors es la mar.
Couma de longas serps, las routas e lous camis fan mila bistours blanc sus aquel païsage verd. E tout acò es bèu qu'on s'alassariè pas d'hou regardà e qu'on n'en garda la visioun e lou regrèt quand on es oublijats de s'en desseparà.
Amagats dins lous aubrasses que seguissoun la ribièira de cafetous ou de pichots otèls espèroun la pratica que counouis lous bons recantous. Lous groumands e lous lèca-froias saboun lou carrairou que cau prene. Counouissoun aqueste pèr sas trouchas, aqueste pèr sas galinas, aqueste pèr sous counils - e n'i a, e n'i a… Veses be, emè ce que toun imaginacioun ajustarà pèr veire couma se dèu aquel tablèu, qu'on fariè milhou de pausà sa plouma quand on pot pas troubà lous bèus mots qu'aquelas causas meravilhousas s'améritoun.

15 de nouvembre 1915
… La journada es bella, sabes dequ'acò vòu dire, dins lou ròdou ounte sèn e ounte tout porta à l'encantament on s'alassariè pas de regardà pèr l'amirà lou mème recantou.
Sempre pariè, lou païsage sembla prene chaca jour un toun nouvèl pèr se faire mai poulit. Lou blu de la mar es mai blu, la nèu sus las Alpas es mai blanca e lous serres soun mai verds ou mai grises. Aquel gris cambia de coulou chaca oura e l'on se demanda s'es toujour lou même parage qu'on vei.
Se la plouma poudiè escriéure esatament ce que lous iols vesoun, se lous mots avièn de coulous, se las frasas bailavoun à las causas sa vida naturala, on s'arrestariè pas d'escréure, couma on s'arrèsta pas de regardà.

24 de nouvembre
… Villers Cotterets - ounte ai desbarcat - es pas lou sèti de la 53na divisioun, mès n'es la gara la pus procha. Un cop que m'aguèroun afetat au 319ma metèroun à ma dispausition una autò que me menèt aici à Coeuvres, 15 km. au S.-O. de Soissons.
La divisioun en entiè a participat à las atacas de Champagna e se faguèt prou cranament desmouli. Hou cau pèr qu'ajoun demandat d'ouficiès à drecha e à gaucha.
Lou 319 tèn garnisoun à Lisieux e soun recrutament es en maja partida fach dins la Nourmandia ou à Paris : Parisencs e Nourmands poploun las coumpaniès. Ai pamens rescountrat aici dins ma coumpaniè un tipe de Paulhan e m'a dich qu'èroun 3 de l'Erau. I ai parlat en lenga et tout lou mounde seguèt estoumaca de m'ausi. Lou patois pèr aquel mounde, acò's quicon de talament ourdinàri, vulgaire - couma disiè l'autra pèpia - qu'on auriè jamais cresegut qu'un lioctenent ausèsse lou parlà.
Mès ièu ausère, e acò me varguèt [?] de prene la desfensa d'aquel paure bougre qu'èra sujèt à toutes lous camouflets de la part de sous coulègas. Penses, d'un autre coustat, se moun Paulhanés èra countent!

28 de nouvembre
Avèn agut passat-ièr una ramassada de nèu, e ièr una forta jalada. Mès lou tems es superbe : una journada d'ivèr frech e bèu, la glaça e lou sourel sans la mendre cisampa. Aquel paure sourel, l'avièi pas vist desempioi ma partença ; tamben troubave lo tems triste, mai que ce qu'èra gris, e es pas pauc dire.
Pamens, en regardant pus attentivament lou païsage, me demandave s'aquel grisàs èra pas ce que caliè pèr aquestes parages.
Lou païs es una seguida de platèus ounte poussoun civada e blada-rave ; es sus un plan de pampas verdas, sus l'autre las grandas molas pounchudas de palha jauna, es lou terren laurat. Rarament se vei una prada : aquestas, verdas e mirgalhadas pèr las flous roujas ou jaunas[63] soun pulèu dins l'en-bas das valounets que desseparoun lous platèus.
Sus chaca pan dau valoun, una routa grisa, routa de terra, mau empeirada, ounte le toriaux[64] escampoun à bellas paladas de sabla. Au founs, un valat, un riéu ou una ribièireta.
Ce que i a de remarcant es lou countraste brutal que fai em'aquel païsage lou bos espès que seguis. Aici, de terra, pas que de terra, alai lou bos. Aubras de toutas menas, bertasses espesses, tout acò desfioulhat e tapat d'una coucha de blanca barbasta. E la coulou rouja e castagna d'aqueles aubres e aquela pintura blanca de la barbasta, e dins lou founs lou cièl gris ou la nèbla mai grisa encara, es quicon au cop de triste e de terriblament bèu. Es triste coumparat à las cotas verdejantes e ensourelhadas de nosta terraire mieterranenc ; es bèu car aquel païsage sembla fach esprès pèr la lucha à mort que se decida à coustat.
Car vese pas ben una batalha en mitan de las flous, la vese pulèu dins un païs triste e gris couma aqueste. Cau bailà à chaca causa l'abilhage que ié counvèn, e una batalha dins un jardi flourit e perfumat salliriè lou jardi sans s'embelli ela-mèma. E lou soul sourel que cau pèr una batalha es aquel qu'avèn dins noste cor de Miejournau e que fai bouli lou sang latin que raja dins nostas venas.

3 de decembre 1915
… Sabes dequ'es un coumandant de coumpaniè. Counouissès d'un coustat las respounsabilitats e lou traval, de l'autre lous avantages mourals ou materials. Coumprenes l'obra qu'aquel ome pot faire, se sentiguent soun mèstre, agent pas pòu de prene sus el toutas las respounsabilitats, las criticas ou las felicitaciouns que soun lous avantages ou lous inconvenients dau mestiè.
Moun cambiament de chèf de secioun à coumandant de coumpaniè es pas qu'una prougressioun, noun pas que quità de miejournaus pèr de nourmands es una enourmitat pèr de felibres couma nautres. Cau-ti regretà acò? Cau-ti lausà lou sort? Sabe pas. Mès crese que ce milhou serà de tirà d'aquela nouvella situacioun tout ce que serà paussible de n'en tirà.
Coumandant una coumpaniè de miejournaus, farièi una obra felibrenca : la que penses. Coumandant una coumpaniè de nourmands, farai mous esfors lous pus grands pèr i aprene ce que sèn e ce que valèn. E me demande, se reüssisse a ié baila das miejournaus una autra oupinioun que la qu'a bailat lou gus de Gervais[65], s'aquela obra serà pas de felibrige, mèma se sèn oublijats de faire de felibrige sans la lenga. M'es d'avejaire qu'es acò ma toca[66] nouvella dins moun nouvèl regiment.
I a 'na granda diferencia entre lous souldats qu'ai ioi jouta mous ordres emé lous qu'avièi ièr.
Aqueles an mai l'esprit de la disciplina que ce qu'avièn lous autres. Se coumandes quicon, siès oubeït sans roundinà, sans regardà se lou que coumanda es capoural ou coulounèl. E veses d'ausida quanta força!
Pèr contra, as pas lou gros avantage qu'aviès emé lous miejournaus, que fasièn quicon pèr te faire plesi ou que, prevenguent tous ordres, fasièn lou traval avans que seguèsse coumandat.
Aici bailes un ordre, es esecutat. Aval, lou fan mès pas sans roundinà, mès se siès crane em'eles lou soun encara mai emé tus. Aquela diferença es ben caraterisada e ben carateristica. Quante n'en soun lous moutifs? Vese pas ben, senoun aqueste que te vau dire.
Pèr el-mèma, lou miejournau jouïs d'una prou granda libertat, pèr la bona rasou qu'es en granda partida soun mèstre. Dins noste païs soun noumbrouses lous qu'an soun floc de vigna que lous fai viéure, eles emé lou siéunes. Soun encara noumbrouses lous qu'an un atalhè de pati-pata-parés ounte l'ome gagna prou pèr faire bouli lou toupi de toutes. Aquel noumbre es toujour pus grand que lou das emplegats ou de las oubriès d'usina.
Au countrari, dins lou Nord, l'endustria fai flòri. Cau que lou carbou fague lou traval dau sourel e lous emplegats soun de fossa mai noumbrouses que lous patrouns. Lous pichots atalhès esistoun pas, podoun pas esistà procha de las grandas usinasses e un soul ome coumanda à mila, dous mila, dèch mila emplegats. Ce ques de l'endustria dau Nord l'es tamben de las campagnas de Nourmandia ounte un soul prouprietàri es riche pèr tout un vilage. Aiçò pausat, dequ'es qu'arriba? la causa la pus naturala : lou miejournau travalha pèr soun plesi, ausarièi dire, l'ome dau Nord travalha pèr força. Abituat à sa libertat, lou miejournau vòu èstre toujour libre ; abituat au coumandament, l'ome dau Nord se troba pas tant despaïsat davans la disciplina militària.
Vejaqui, dins las grandas lignas, moun avejaire, que s'apuga sus de counstataciouns.

12 de décembre
... La nèu toumba. Es bèu mès rudament triste, aquel tems, car duves pas dessoublidà que d'aquesta oura soui en reserva e qu'après-deman serai en prumièira ligna. Oi, moun ome, es noste tour, ié cau anà. I a d'aiga e de fanga, i a dequé se metre salles couma de porcs. Dequé vos? es la guerra, la guerra en plen ivèr. Aqueste ivèr me pareis pus terrible que lou de l'an passat, ou soui vengut pus doulhet. Pamens, se m'esfraie pas dau tems, lou cranisse i pas pèr ièu, mès pèr mous 250 pialuts.
L'endrech ounte sèn d'aquesta oura es un vilajou partajat en dous : Port-Fontenoy[67]. La ribièièrassa de l'Aisne bagna lou pèd de sous oustaus. Es apegat contra un serre à l'abric dau magistrau[68] ; sus lou platéu que nous doumina, las trencadas.
Vejaici couma çai sèn venguts. Tres ouras dau mati. Lou batalhoun es[69] acampat, anan parti, partissèn… Pas sans bruch, car lou prèst seguèt pagat la velha, e las barricas de Toupineta (es l'escai qu'ai dounat à la pichota e grossa patrouna dau cafè de Coeuvres ounte cantounan) se vouidèroun prou. Las tèstas escaufadas cantavoun, cridavoun. Aqueste, pauruc, crei de sautà dessus las trencadas e se fout dins un valat ; un autre, galoi, pren un aubre pèr un bòchou e ié planta de cops de baïouneta, aderé…
Lou tems a pas cambiat : pèr ramassadas la ploja tomba, fai una calounassa que crèba, sabe pas couma on ié pot tène. Lou bruch sour das canous s'ausis couma un ressoun dau tron que roundina, la flamba de fioc que giscla après l'oubus s'aparia emé l'ilhau. Es triste, mès terriblament bèu![70] Sus lou platèu de Nouveon, ounte sount nostas trencadas, vesèn las fusadas traucant lou gris negre de l'èr, esclairant un moument lou sòu, pioi retoumbant damoussadas : lous iols parpalhejoun, on ié vei trop, pioi on ié vei pas res.
Enfin arriban : tres ouras de marcha sount passadas. Ma coumpaniè en tèsta duguent s'arrestà au vilage, vese tout lou regiment passà davans nautres : souldats ravalant la camba, vièls escrancats pèr la longa campagna, toutes peltirats pèr lou sac - e acò canta, galeja e ris!
Pamens, aquel defilat me quitèt pensatiéu ; car pensave as pariès cambiaments de setou ou de cantounaments, i'a 'n an ou mai.
Lous prougrès, las liçous de la guerra, nous an tout moudernisat. Tout aqueles pialuts se revertoun emé sous càscous e sas capotas grisas. L'an passat, chacun aviè 'na tenguna : aqueste, una vèsta trop longa, aquel un pardessus trop court, un una roupa, l'autra un mantèl. Toutes lous gousts, toutas las modas, toutes lous abilhages èroun representats. Un marchava en botinas, l'autre avié d'esclops, aqueste avié 'na saca pèr se parà de la ploja, aquel avié 'na oumbrella blanca. Dirai pas qu'acò marchava milhou pèr acò, mès de quant se sentissiè mai qu'on èra en guerra!
Reveirai pas, segu, un Poincaré (èra un cousinié que sounaven antau, sufis que s'apelava Raymond ) parti à l'assaut un jour de ploja, em'un parasol doubert. Sembla pas de bon, e pamens es pas de contes.
Lous cuistots ounchats, grasses e salles, renduts talament poupulàris (belèu trop), èroun à croucà. Avièn de tout e tout ié servissiè. Chaca cousina soun especialitat, chaca cousiniè soun genre. Una cousina emmenava em'ela un carretou à brasses, ou dous, l'autra una vouètureta d'enfant, l'autra un toumbarèl. E tout acò èra cargat que bessava : marmitas e pairòus, marranas, sacas, ourjous e farrats. Chacun s'èra desbarrassat de soun equipament e de soun sac pèr pourtà cinq ou siès musetas : d'aquelas musetas se counouissiè pas la mai plena e la mai salla ; èroun toutas estacadas emé de cordas, de courrejous ou de bouts de fiéu-de-ferre.
E aquel equipage èra fièr de pareisse e aqueles fraires salops èroun countents d'eles. Ai pas souvenança d'une cavalcada que varguèsse acò.
E parle pas de las reflessiouns granadas, que cremavoun au lum, en prouvençau, en lengadoucian, en niçard : quau poudrà hou escriéure couma se dèu?
… Ioi, avèn las cousinas roullantas : dous chivals, un aparel, un caissou, e acò's tout. Venguès pas me dire, lou rèsta aviè mai de charme qu'aiço[71]. Lou pialut e lou cuistot urousament, an agut lou tems de gagnà sa reputacioun; nous an moustrat de quantes tours de força de saupre faire, d'abilletat, de debroulhardige èra capable lou souldat francès.

26 de decembre
… La vida trencada-reléva, reléva-trencada oufris pas, dins noste endrech, grand interèst. Acò's trop pariè. Mai ou men deman sembla à ioi e ioi reverta prou ièr.
Es trista, pamens, aquela seguida de jours pariès. Imagina-te de senmanas entièiras sans sourel, em'un tems nibou e prou souvent de ploja. Ajusta à-m-acò un terren enaigat e veiràs un pauc dins ta pensada couma duvèn patoulhà aici dedins. Avèn pas 'ncara vist lou mendre moucèl de glaça, lou mendre tapis de barbasta blanca. Ploù mès jala pas. Nous enfounsan dins la fanga mola ou nous trempan dins de barlacs d'aiga limpousa. Pos creire que sèn trempats e que sèn troupes fraiches. Fai pas mai, avèn lou sourrire.
Mous amics dijouneses me demandant un jour couma se fasiè qu'agèssen aquel sourrire em'un tal marrit tems, i hou esplicave d'aqueste biais : jouines couma sèn, duvèn vièure d'espèr, e quand plòu vivèn emé l'espèr dau bèu tems, e quand fai bèu jouïssèn dau tems sans pensà à la ploja de l'aveni. Es de lougica rasounabla ou me ié counouisse pas.
Maugrat tout, aquel marrit tems, aquela fanga, aquela aiga, las trencadas que se desmoulissoun toutas soulas, las planchas e lous barrots que soun pausats au sòu, una michanta cleda ou de grilhage traucat que retènoun las fangas fan de noste cantou un païsage requist.
Requist pèr l'iol e requist pèr lou moural. T'ai belèu pas dich prou souvent moun amiracioun pèr mous pialuts dins aquelas escasenças. Ebé, es quicon de manific.
Quand veses aqueles omes à pèu gris, que serièn quasi nostes paires, trempats, jalats, sans força, quand charres em'eles, devignes una força miraculousa que lous tèn.
Se planissoun perdequ'es la moda, mès tènoun. Soun pas mai countents quand soun relevats que quand relèvoun. Es toujour pariè, an toutes lou mot de la circounstancia ; e à lous entendre e à lous veire, on esprouba un juste ourgul de coumandà d'omes antau.
Moun obra felibrenca marcha ben. Estent revengut ce qu'ère, lou pialut d'autres cops emé quauques avantages de mai, pode milhou que ce qu'aurièi cresegut oubrà pèr noste miejour.
E mous souldats m'hou disoun : aurièn pas cresegut qu'anesse dins lous endrechs reputats dangeirouses, que lou bruch dau canou ou de la mitralha me faguèsse tant pauc d'efet, talament èroun segus que lous miejournaus avièn la peta.
E quand m'an vist charrant em'eles, oufriguent ou acetant una cigarreta ou quicon mai, lous counsiderant couma de camaradas, an pensant das miejournaus quicon mai que ce que nous supausoun èstre.
Que de cops, amagat, après lous avudre quitats, lous ai entenduts me lausenjà, sus moun ausardige ou ma franquessa! Ebé! en aquel moument soui estat fier de ièu e crese ben qu'aquel ourgul èra legitime.
Pioi, me reprenguent, soui estat encara pus fièr d'èstre ièu pèr dequ'ère felibre, e perdequé ère segu que soul lou felibrige poudiè nous bailà aquela força, aquel caratèra.
Es una obra nouvella pèr ièu, qu'aquel felibrige sans la lenga. Dirai pas qu'a lou charme de l'autre, mès mentirièi s'ausave afourti que n'a pas ges ; e pioi, dins nosta counditioun avèn pas lou drech de demandà l'impoussible.
… Sèn mountats aici la velha de Nadau. Nous èren prepausats un bon regagnou. Lou recate i èra, lou vi mancava pas ; ai las! lou tems manquèt car lous minen terribles nous an mandat una bona part de sous foutraus. Seguèren benits aquela nioch de Nadau de pas mai avudre de pertas que ce qu'agèren : un blassat.
De pertout acò toumbava ; aquela artilhariè de trencada fai una obra dau tron de Dièu. A mièja-nioch, pensave à las niochs de Nadau das autres ans, à las que tablaven pèr l'aveni - e la mitralha toumbava toujour.
Demandère à moun secous l'artilhariè. Lou 75 bailèt, lou 105 alemand respoundèt, e zou! tè tus, tè ièu, au pus fort la pelha! E la guinda frecha dau regagnou èra alai sus la taula de moun P.C., e nautres encourajaven lous omes pèr nosta presença. Pioi la ploja se metèt de la fèsta ; entre lous rachs d'aiga celesta, lous ilhaus das trons e lous das canous, las fusadas esclairantas e las fusadas-signals passavoun, e fasièn lusi lous degouts de ploja. Era terriblament bèu. E bagnats, e trempes, e jalats, d'unes de mous pialuts cantavoun Minuit, Chrétiens dins un poste d'ausida à 15 mèstres das Bòchous.
Ensajà de refaire aquel tablèu en entiè, reveillou tout au cop, ausis toumbà la ploja, petà lous canous, e alai, dins lous founs, aquelas vouès masclas cantant… I a-ti de mots pèr dire couma se dèu de minutas antau? N'en counouisse pas ges.
E vejaqui. Nosta vida passa antau : la ploja que nous baila de fanga e que nous trempa e que nous jala, lou traval que fasèn pèr pas èstre inoundats d'a founs, e lou sourrire, e lous bons mots…

8 de febriè 1916
Cau be que siègue tus pèr qu'escrigue ioi. Car ai pas mai de goust à escréure qu'à me murjà. N'ai un tibou, soui las, acò me fica 'n caire[72] de faire una guerra à cops de papiès ou à cops de telefona. Sèn tournamai dins nostas guitounas. Avèn apugat sus la gaucha de quauques kiloumèstres e lou platèu de Quennevières es noste ròdou d'amusament.
Dise d'amusament car lou traval es pas terrible e lou tems es bèu. Las trencadas e lous bouïeus ben entretenguts an lou gros avantage d'èstre secs e sabes s'aquela secaressa a de valou. Ai un poste prou chanut, lou pus poulit qu'age agut, mès lou pus mau coumprès. Es toujour antau : i a de mounde que se plasoun à faire pas que de coulhounadas.
… Sèu pas trop mau : es vrai que sèn en segounda ligna. La situacioun dau terren, manifica pèr nautres, nous permés de sourti de las trencadas e de nous passejà dins la plana sans èstre vistes. Veses qu'emé de sourel es un veritable regal ; se duvian demourà longtemps aici, mountarièi una tounella à faire caneta à toutes lous mases de nostas garrigas.
Me soui regalat dau raconte de ta journada de dimenche passat. Aurièi tant aimat que m'hou countèsses pas e qu'hou agèsse viscut emé vautres. Enfin!... saique, un jour, se sèn pas morts… Ai toujour moun idèia que duve pas m'en tirà[73]. S'acò m'arriba, saupràs qu'hou avièi pressentit, mès pos creire que m'en fau pas pèr acò. Seriè trop coulhoun, e ièu hou soui pas ou toujour pas tant que d'autres.

16 de febriè
Avèn mudat un cop de mai nostes catous. Quitant lou platèu de Quennevières e sa bòria espoutida, sèn un pauc mai à drecha, en facia d'un vilage que ié disoun (en francimand) : Mouli-jouta-toutes-lous-vents[74]. Te passe las descriciouns de trencadas e de P.C. : tout acò se reverta talament!
Sèn partits sans regrèts, car s'avian pas alai lous incouvenients de la prumièira ligna, avian lous de la segounda, emé las courvadas, lou traval, etc… M'au mens aquel sejour aqui es estat pèr ièu una aucasioun poulida de travalhà seriousament.
Moun P.C. estant à coustat de lou de noste coumandant, ère la doublura d'aqueste que me quitèt prou de libertat pèr reglà lou traval à faire (travals de sapa jout-terrenea, ourganisacioun de trencada, etc..). I aviè tamben un pount bèucop pus delicat e pus interessant, lou de l'acioun militària (ipoutèses d'ataca, endrechs febles, mejans de contra-ataca, etc…). Autant acò me sagava lous prumiès jours, autant i avièi pres goust sus la fin, talament goust que seguère countent de ièu.
Lou setou d'aici a l'èr prou siau. D'alhurs, hou estent estat jusquas à ioi, nostes davanciès an pougut travalhà à soun aise e an fach quicon de ben. Lausenjas ié siègoun rendudas.
Ai agut una letra de M. C…. E prenguent dos regas d'aquela letra : Nous, les méridionaux, sommes vraiment favorisés, i ai dich : Hou crese pas. S'aven pas noste terraire trepilhat, nostes oustaus engrunats e nostas gens en païs counquistat, cau pas dessoublidà que lou miejour a pagat mai que sa part e qu'a ressachut prou de camouflets à la Gervais. I ai fach la coumparasou entre lous miejournaus ressachent lous refugiats e lous tipes de l'Est ou dau Nord ressachent de souldats dau miejour. Enfin, i ai renouvelat que noste sòu es estat chaplat - à-m-una epoca - e que malurousament digus ausava pas pus n'en parlà e pas gaire s'en souveni[75].

25 de febriè
Lou tems nous a fougnat jusqu'à ièr. Avèn agut de ploja mai que nosta part e un pan de nèu i a 3 jours.
Ioi tout es superbe. De journadas astradas d'un ivèr manific. De glaça lou mati, un tems sec e un sourel miejournau. Reviven. A l'oura que t'escrive lou cièl es estellat couma un cristal e fai quasiment dous. Pamens se sentis la fresquièira em'una laugièira cisampa. Deman jalarà e farà bèu tournamai.
Avèn dejà 10 jours de trencada e comte que deman anaren dins nostas barracas à Offemont. La vida abrutiguenta d'un repaus que n'en serà pas un vai tournamai recoumençà.
Nosta relèva es estada marcada pèr un eveniment que comta : un ome de ma coumpaniè, de garda dins un poste avançat, s'es rendut as Bòchous. Penses un pauc lou traval qu'ai agut pèr rendre comte. Se quaucun te dis qu'ai passat una nioch à faire de raports, te dirai pas qu'a mentit.
Un autre eveniment es que coumande pas pus la coumpaniè. Es arribat un lioctenent pus vièl e nous l'an apegat. Acò's pas estat sans me foutre la magagna un pauquet ; hou coumprenes aisidament.

5 de mars 1916
Nosta vida dins nostas barracas dau bos es ne varietur ; d'alhurs fai un tems ourrible : ploja, nèu, frech, vent. Las marsejadas d'un michant mes de mars.
T'avièi proumès de detals sus moun degoumage de coumandant de coumpaniè, lous vejaici.
Quand D…, lou souldat ibrougna de ma coumpagniè foutèt lou camp encò das Bòchous, cauguèt troubà quaucun de respounsable pèr pourtà la carga. Me demandèroun de raports e de raports, de plentas en counsel de guerra, de depausiciouns escrichas das temouèns, etc, etc…
Lou coumandant M…, noste chèf de batalhoun, qu'es estat mai que crane dins aque afaire, m'avisèt e me diguèt : Sustout, fai mau atencioun à ce qu'escriéuras, car anan èstre jujats pèr de mounde mau entenciounats. I agèt pas res à dire dins tout aqueles raports. Après que D… seguèt jujat pèr countumaça e coundamnat à mort, m'en demandèroun un de mai ounte me disièu d'establi lous respounsables d'aquel ate.
N'avièi un tibou, e à ma plaça n'auriès agut autant. Reprenguère tout pèr lou detal e diguère en longas frasas : ni soun capoural, ni soun sarjant, ni soun chèf de secioun, ni soun coumandant de coumpaniè, ni digus, pot pas èstre respounsable de sa desercioun. Es pas aici que lou cau cercà, lou respounsable : es à l'arriès ; car lou vertadiè respounsable es lou medeci que i a passat la darnièira visita, que l'a recounougut bon maugrat sa tare e sachent à dequè poudiè s'espausà un ome couma acò.
Tout acò èra mai que juste e avièi rasou. E lou coumandant M… metèt en seguida de moun raport : Pour une fois, je vois quelqu'un qui ose dire la vérité, je l'approuve et l'appuie. Soulament, toutas las veritats soun pas bonas à dire, e couma counclusioun, soui estat degoumat, amai i age dins lou batalhoun dous lioctenents pus jouines que ièu en grade que coumandoun una coumpaniè.
Aquel nouvèl afaire vai ben pèr faire lou parel emé lou de Loumbaertzyde.

12 de mars
Me demandes dequ'ai agut emé lou medeci-chèf : quicon d'amusant. Soun serjant-brancardiè es lou rèi das cuéns. Lou pintrà, es ce que i a de pus simple : blound, pus lourd, mai ventrut e pus pichot que D… . Intelligent, trop ; hou es talament que pot pas faire une fiolha de prest justa quand nous demanda l'argent que iè duvèn. Acò l'empacha pas de dire : C'est moi qui ai la meilleure place du régiment. E dis acò as pialuts fangouses que davaloun de 20 jours de trencada… Atabé, se fai d'amics qu'es pas de dire!
Lou medeci dau 5ma batalhoun (lou nostre), ome charmant tant au fisic qu'au moural, serious pèr son traval, camarada pèr dessus tout, lou pot pas veire e es el que me counselhèt de i apegà 4 jours perdequé m'aviè pas avisat de la mutacioun de 2 brancardiès afetats à ma coumpaniè. Sabes lou rèsta. E acò venguent après moun espetourrida sus lous medecis de l'arriès, à perpaus de moun desertou, devignes ce que te dise pas.
D'alhurs, ai passat moun darniè sejour en prumièira ligna à m'engulà emé tout lou mounde. Tout lou mounde me respèta! Ai pres un martèl que pèr l'escasença es estat moun estilò e ai tustat sus lous boumbardiés, lous artilhès, lous mitralhaires e lou sacro-sant cors medical, lou T. R. e lou ravitalhament. Ai ausat dire naut e fort ce que fossa pensoun bas. Soui counougut couma l'ouficiè lou mai emmerdant de touta la divisioun. Soulament moun repoutegage èra ce que i a de mai foundat, e gracia à ièu e sustout à mous camaradas Roussel e Lecoq - amire chaca jour un pauc mai nosta coumunioun d'idèias - quaucas questiouns seriousas soun estadas regladas.
T'hou dise francament : en cas d'ataca bocha, l'artilhariè èra pas capabla de nous secouri e d'arrestà l'avança enemiga. Ai reüssit à faire reglà pèr lous ouficiès d'artilhariè eles-mèma touta la ligna qu'es davans nautres, e ara es un plesi de veire couma acò marcha quand avèn de besoun d'eles.
Ce qu'avèn fach pèr l'artilhariè s'es fach pèr las boumbardas e pèr las mitralhusas, e pèr toutes. En un mot, avèn ourganisat un setou, en aguent couma traval lou pus du de desfaire tout ce qu'éra fach.
Ah! se lou coulounèl Rivas dau 163ma èra estat aqui!


15 d'abriéu 1916
… Lou tems fougna un pouquetou. Avèn de ploja, de bèu, de vent, de frech. Pos pas jamai dire : fara bèn tout ioi.
Es dins aquelas coundiciouns de tems, que m'a vargut l'autre jour un susage au retour, que soui anat dinnà emé lou capitani Cagnoli. Sabes be? lou redatou dau Petit niçois qu'èra tant celèbre à Cagnes pèr sas espressiouns (Fant d'una putan, etc…)[76].
En me rendant à soun P.C., avièi vist au 205ma un de mous amics, lou lioctenent Magnen qu'em'el i avié lou coumandant Tajasque qu'es de Cannes. T'auriè caugut aussi aquel triò d'ouficiès parlant niçard, prouvençau, clapassié, en trin d'abilhà mèste Gervais, lou senatou.

2 commentaires:

Anonyme a dit…

"Pos creire que, quoura pense à-m-acò, soui encara boulegat."

E ieù també, un sègle apuèi. Mercès plan per aqueste tèste tant esmovent.

Un clapassier de Nòva York

Guy Barral a dit…

Quand j'ai eu ce texte en main, j'ai aussi été très ému. Que vous puissiez le lire à New-York est tout aussi émouvant. Merci